Moisès va convocar tot el poble d’Israel i els digué: —Vosaltres mateixos heu
vist la manera com, a Egipte, el Senyor va tractar el faraó, la seva cort i tot
el seu país. 2 Heu pogut veure amb els vostres propis ulls les dures proves que
ells hi van passar i els grans senyals i prodigis que el Senyor hi va
fer. 3 Però, fins avui, Déu no us havia donat un enteniment capaç de comprendre,
ni uns ulls capaços de veure-hi, ni unes orelles bones per a sentir-hi.
4 »Durant quaranta anys t’he conduït pel desert, i no se t’han fet malbé
els vestits ni les sandàlies. 5 I si no heu menjat pa ni heu begut vi o altres
begudes alcohòliques, és perquè comprenguéssiu que jo, el Senyor, soc el vostre
Déu. 6 »Després vau arribar fins aquí. Sehon, rei d’Heixbon, i Og, rei de
Basan, ens sortiren al pas per atacar-nos, però els vam vèncer. 7 Ens vam
apoderar del seu territori i el donàrem en herència a les tribus de Rubèn i de
Gad i a la meitat de la tribu de Manassès. 8 Ara, doncs, compliu les clàusules
d’aquesta aliança i poseu-les en pràctica: així us sortirà bé tot el que
emprendreu. El compromís de l’aliança 9 »Avui tots vosaltres esteu aquí
davant el Senyor, el vostre Déu. Hi sou tots: els vostres caps, els jutges, els
ancians i els capdavanters, tots els homes d’Israel, 10 les criatures i les
dones, i també els immigrants que viuen en el teu campament per tallar-te llenya
o per portar-te aigua. 11 Avui ets aquí per entrar en l’aliança del Senyor, el
teu Déu, en el compromís solemne que el Senyor, el teu Déu, pren amb tu 12 de
fer-te poble seu i de ser ell el teu Déu, tal com t’ha promès i tal com va
jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. 13 Jo, el Senyor, no faig
aquesta aliança, aquest compromís solemne, amb vosaltres sols, 14 els qui avui
sou aquí davant el Senyor, el nostre Déu, sinó també amb tots els qui avui no
són amb nosaltres. 15 »Tots sabeu que vam habitar en el país d’Egipte i que
hem hagut de passar entre diverses nacions. 16 Heu vist els seus ídols
abominables i repugnants de fusta, de pedra, de plata i d’or. 17 Que ningú de
vosaltres, home o dona, família o tribu, no aparti avui el seu cor del Senyor,
el nostre Déu, per donar culte als déus d’aquelles nacions: que no arrelin
enmig vostre plançons que donarien fruits verinosos i amargants. 18 Que ningú
de vosaltres, mentre escolta les paraules d’aquest compromís solemne, no
s’enganyi pensant: “Tot m’anirà bé, encara que em deixi guiar pel meu cor
obstinat i pervers, perquè on hi ha regadiu no hi ha secada.” 19 El Senyor no
planyeria aquest home: la seva indignació i la seva gelosia s’encendrien contra
ell i el fulminaria amb totes les malediccions escrites en aquest llibre. El
Senyor esborraria de sota el cel el record d’aquest home i, 20 per a perdició
seva, el separaria de totes les tribus d’Israel, en compliment de totes les
malediccions que sancionen l’aliança escrita en aquest llibre de la Llei. El
Senyor complirà les amenaces 21 »Quan les generacions futures, els vostres
descendents i els estrangers que arribaran de terres llunyanes, contemplaran les
plagues i els mals amb què el Senyor haurà assotat el vostre país,
diran: 22 “Aquesta terra està recremada pel sofre, la sal i el foc; no s’hi pot
sembrar, no hi neix res, no hi creix cap herba, com a Sodoma, Gomorra, Admà i
Seboïm, destruïdes per la indignació violenta del Senyor.” 23 Totes les nacions
preguntaran: “Per què el Senyor ha tractat així aquest país? Per què tanta
severitat?” 24 Llavors els respondran: “Perquè van abandonar l’aliança que el
Senyor, el Déu dels seus pares, havia pactat amb ells quan els va fer sortir
d’Egipte, 25 i van donar culte a altres déus i els adoraren, uns déus que ells
no coneixien i que el Senyor no els havia donat. 26 Per això la indignació del
Senyor es va inflamar contra aquest país i va fer caure damunt d’ells totes les
malediccions escrites en aquest llibre. 27 El Senyor, amb tot l’ardor de la seva
indignació, els arrencà del seu país i els feu anar en una terra estrangera, on
són encara avui.” 28 »Únicament el Senyor, el nostre Déu, coneix les coses
amagades, però nosaltres i els nostres fills coneixem allò que ell ens ha
revelat per sempre, a fi que complim tots els manaments d’aquesta Llei.