Pròleg (1-2) Els egipcis oprimeixen els israelites     1 Aquests són els noms dels fills d’Israel, és a dir, de Jacob, que van entrar amb ell a Egipte, cada un acompanyat de la seva família: 2 Rubèn, Simeó, Leví, Judà, 3 Issacar, Zabuló, Benjamí, 4 Dan, Neftalí, Gad i Aser. 5 Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta.  6 Al cap d’un quant temps, Josep va morir,  i també tots els seus germans i tota aquella generació. 7 Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país.      8 Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte,  9 i digué al seu poble: —Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres. 10 Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s’aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n’anirien d’aquest país.     11 Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó  les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès.  12 Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça. 13 Per això van esclavitzar els israelites amb duresa 14 i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l’argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament.      15 Hi havia dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà. El rei d’Egipte els digué:     16 —Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen,  mateu-lo; si és una nena, deixeu-la viure.     17 Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d’Egipte, sinó que deixaven viure els nens. 18 Llavors el rei va cridar les llevadores i els digué: —Per què feu això de deixar viure els nens?     19 Elles respongueren al faraó: —És que les dones hebrees no són com les egípcies; són més valentes i, quan hi arriba la llevadora, ja han tingut el fill.     20 Déu va afavorir les llevadores, i el poble va créixer i arribà a ser molt nombrós. 21 I a les llevadores, que havien temut Déu, ell els va donar una descendència.     22 Finalment el faraó manà a tot el seu poble: —Tireu al Nil tots els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes.