1 Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. 2 La dona va tenir un fill. Veient que l’infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. 3 Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l’infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. 4 La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria. 5 La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. 6 La va obrir i veié un nen que plorava. Se’n va compadir i digué: —És un infant hebreu. 7 Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó: —Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te’l criï? 8 Ella li respongué: —Ves-hi. Ella anà a cridar la mare de l’infant. 9 La filla del faraó li va dir: —Pren aquest infant i cria-me’l. Jo t’ho pagaré. La dona se’l va endur i el va criar. 10 Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l’adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: «L’he tret de l’aigua.» 11 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. 12 Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i l’enterrà a la sorra. 13 L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó: —Per què pegues a un company? 14 Ell li replicà: —¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci? Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» 15 També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian. Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou. 16 El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare. 17 Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Però Moisès es va aixecar, va defensar-les i abeurà el ramat que elles duien. 18 Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué: —Com és que avui torneu tan d’hora? 19 Elles li van respondre: —Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l’aigua i ha abeurat el ramat. 20 Ell els digué: —I on és, aquest home? Per què l’heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres. 21 Moisès es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donà la seva filla Siporà per muller. 22 Ella va tenir un fill, i Moisès li posà el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí») , perquè va dir: «Soc un immigrant en una terra estrangera.» Clam d’Israel i resposta de Déu 23 Al cap de molt de temps, el rei d’Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu, 24 que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. 25 Déu va mirar els israelites i es va fer càrrec de la seva situació.