El Senyor digué a Moisès: —Davant el faraó tindràs l’autoritat d’un déu, i el teu germà Aaron serà el teu profeta.  2 Tu li diràs tot el que jo et manaré, i el teu germà Aaron parlarà amb el faraó perquè deixi sortir els israelites del país. 3 Ara bé, jo enduriré el cor del faraó.  Multiplicaré els meus senyals i prodigis en el país d’Egipte,  4 però el faraó no us escoltarà. Llavors jo faré sentir el pes de la meva mà sobre els egipcis, els castigaré durament i faré sortir del país d’Egipte el meu poble, els israelites, formats com un exèrcit. 5 Quan aixecaré la mà contra Egipte i en faré sortir els israelites, Egipte sabrà que jo soc el Senyor.     6 Moisès i Aaron van fer el que el Senyor els havia manat. 7 Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó.     8 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:     9 —Si el faraó us demana que feu un prodigi, tu, Moisès, digues a Aaron que prengui el bastó  i el llanci al davant d’ell; el bastó es convertirà en un dragó.      10 Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i van fer el que el Senyor els havia manat. Aaron va llançar el bastó davant el faraó i els seus cortesans, i es convertí en un dragó. 11 Llavors el faraó va cridar els savis i els qui feien sortilegis. També ells, els mags egipcis, van fer el mateix prodigi amb els seus encanteris: 12 cada un d’ells va llançar a terra el seu bastó, i els bastons es convertiren en dragons. Però el bastó d’Aaron va engolir els altres bastons. 13 Tot i això, tal com el Senyor havia anunciat, el cor del faraó es va endurir i no va escoltar Moisès i Aaron.  Les plagues d’Egipte (7,8-11,10)  Primera plaga: l’aigua transformada en sang      14 El Senyor va dir a Moisès: —El faraó ha endurit el seu cor i es nega a deixar sortir el poble.  15 Ves a trobar-lo demà al matí quan surti cap al Nil. Porta amb tu el bastó que es va convertir en serp i espera’l a la vora del riu. 16 Digues al faraó: “El Senyor, el Déu dels hebreus, m’ha enviat a dir-te això: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori en el desert.  Però fins ara no has volgut escoltar. 17 Doncs això diu el Senyor: Ara sabràs que jo soc el Senyor: amb aquest bastó donaré un cop a les aigües del Nil i es convertiran en sang. 18 Els peixos es moriran, i el riu farà tan mala olor que els egipcis no en podran beure l’aigua.”     19 El Senyor va dir a Moisès: —Digues a Aaron: “Pren el teu bastó i estén la mà cap a les aigües d’Egipte, cap als seus rius i canals, cap als seus estanys i cap a tots els seus dipòsits, perquè l’aigua es converteixi en sang.” Hi haurà sang en tot el país, fins en els recipients de fusta o de pedra.     20 Moisès i Aaron van fer el que els havia manat el Senyor. Un d’ells va alçar el bastó,  donà un cop a les aigües del Nil en presència del faraó i dels seus cortesans, i tota l’aigua del Nil es convertí en sang. 21 Els peixos van morir, i el riu feia tan mala olor que els egipcis no en podien beure l’aigua. Hi havia sang en tot el país.     22 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va endurir  i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat. 23 El faraó se’n tornà al seu palau sense preocupar-se més del fet. 24 Mentrestant, com que no podien beure l’aigua del Nil, els egipcis cavaven pous al voltant del riu per poder beure. 25 I van passar així set dies des del moment en què el Senyor havia colpejat les aigües del Nil. Segona plaga: les granotes     26 El Senyor va dir a Moisès: —Ves a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.  27 Si et negues a deixar-lo sortir, enviaré a tot el teu territori una invasió de granotes.  28 El Nil se n’omplirà de tal manera que pujaran i entraran al teu palau, a la teva habitació i al teu llit; es ficaran també a les cases dels teus cortesans i a les del teu poble, i fins i tot als forns i a les pasteres. 29 Les granotes pujaran del riu fins a tu, fins al teu poble i fins als teus cortesans.”