La sortida d’Egipte (12,1-15,21)  La festa de Pasqua      1 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d’Egipte:     2 —Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l’any.  3 Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: “El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. 4 Si una família és massa petita per a menjar-se’l, que s’ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se’l menjar.  5 L’animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d’un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. 6 L’heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d’Israel el degollareu el capvespre d’aquell dia.  7 Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. 8 Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L’heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues. 9 No mengeu gens de carn crua o bullida, sinó tot l’animal rostit, amb el cap, les potes i les entranyes. 10 No en guardeu gens per a l’endemà; si al matí encara en queda, cremeu-ho. 11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a correcuita. És la Pasqua del Senyor.      12 »Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo soc el Senyor. 13 La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini. 14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor.  És una institució perpètua. Totes les generacions l’han de celebrar. La festa dels Àzims      15 »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d’Israel. 16 El primer dia i el setè són dies d’aplec sagrat. Aquests dies no heu de fer cap treball; podreu preparar només el menjar que necessiti cadascú. 17 Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d’Egipte. Totes les generacions l’han de guardar. És una institució perpètua. 18 El primer mes, des del dia catorze al capvespre fins al dia vint-i-u al capvespre, heu de menjar pa sense llevat. 19 Durant set dies no hi ha d’haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d’Israel. 20 No mengeu res fermentat; a tot arreu on habitareu heu de menjar pa sense llevat.” Preparació de la Pasqua     21 Moisès va cridar els ancians d’Israel i els digué: —Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual. 22 Agafeu un manat d’hisop,  mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí. 23 Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador  entri a les vostres cases. 24 Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills. 25 Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. 26 I quan els vostres fills us preguntin:  “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, 27 respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.” Llavors el poble s’agenollà i es prosternà. 28 Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. Mort dels primogènits i sortida d’Egipte     29 A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals.  30 Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.     31 El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué: —Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat.  32 Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.     33 Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» 34 Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena. 35 Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. 36 El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia,  i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.     37 Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot.  Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures.  38 També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques. 39 Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.      40 L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys.  41 Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia,  tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte. 42 Per al Senyor va ser una nit de vetlla  per fer sortir els israelites del país d’Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació. Normes sobre la celebració de la Pasqua      43 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron: —Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual: »No n’ha de menjar cap estranger.     44 »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne.     45 »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran.      46 »L’heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa. »No li heu de trencar cap os.      47 »Tota la comunitat d’Israel ha de celebrar la Pasqua.     48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual.     49 »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l’immigrant que resideix enmig vostre.     50 Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.     51 Justament aquell dia,  el Senyor va fer sortir els israelites del país d’Egipte, formats com un exèrcit.