1 L’endemà, Laban es llevà de bon matí, besà les seves filles i els seus nets i els va beneir. Després se’n tornà a casa seva. Jacob es prepara per a trobar-se amb Esaú     2 Jacob va continuar el seu camí i se li van acostar uns àngels de Déu. 3 En veure’ls exclamà: —És el campament de Déu! I va anomenar aquest lloc Mahanaim.      4 Jacob va enviar davant d’ell missatgers al seu germà Esaú, al país de Seïr, al camp d’Edom.  5 Els va donar aquest encàrrec: —Digueu al meu senyor Esaú: “El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m’hi he quedat fins ara. 6 Soc propietari de bous i ases, d’ovelles i cabres, de servents i serventes. T’envio aquests missatgers per comunicar-t’ho, senyor meu, amb l’esperança que m’acolliràs favorablement.”     7 Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren: —Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes.     8 Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d’ovelles i cabres, les vaques i els camells. 9 Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.» 10 I pregà així: —Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família.  Jo seré bo amb tu.” 11 Però jo soc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments. 12 Et prego que m’alliberis del meu germà Esaú. Tinc por d’ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills. 13 I, tanmateix, tu m’has dit: “Certament jo seré bo amb tu. Multiplicaré els teus descendents com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.”      14 Jacob va passar allí aquella nit. Del bestiar que posseïa va preparar un obsequi per al seu germà Esaú:  15 dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons, 16 trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu ases. 17 Va repartir els animals en ramats i va confiar cada ramat a un dels seus servents, tot dient-los: —Passeu al meu davant i deixeu un espai entre ramat i ramat.     18 Després va donar aquestes instruccions al primer: —Quan el meu germà Esaú et trobi i et demani qui és el teu amo, on vas i de qui és el ramat que et va al davant, 19 respon-li: “És del teu servent Jacob. És un obsequi que ell envia al meu senyor Esaú. Ell ve darrere nostre.”     20 Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats: —Quan trobeu Esaú, digueu-li això mateix, 21 i afegiu-hi: “El teu servent Jacob ve darrere nostre.” Jacob pensava: «Primer apaivagaré Esaú amb els obsequis que aniran davant meu; després em presentaré a ell, i potser així em concedirà el seu favor.»     22 Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament. Jacob lluita amb Déu     23 Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc.  24 Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia; 25 i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut  va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. 26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. 27 Després digué a Jacob: —Deixa’m anar, que despunta l’alba. Jacob va respondre: —No et deixaré anar que no m’hagis beneït.     28 L’altre li va demanar: —Com et dius? Ell respongué: —Jacob.     29 Li diu: —D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel,  perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.      30 Jacob li demanà: —Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: —Per què em preguntes el meu nom?  I el va beneir allà mateix.     31 Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia: —He vist Déu cara a cara i n’he sortit amb vida.      32 El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d’una cama. 33 Per això encara avui els israelites no mengen el nervi que hi ha a l’articulació de la cuixa,  perquè el qui lluitava amb Jacob li havia fet mal en aquest nervi.