1 Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir. 2 Però algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país. 3 De seguida ell envià guardes a dir a Rahab: —Dona’ns els homes que han entrat a casa teva: són gent que ha vingut a explorar tot el país. 4 Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre: —És cert: se m’han presentat a casa dos homes, però no sabia d’on eren. 5 Han sortit al capvespre, quan estaven a punt de tancar les portes de la ciutat, i no sé pas on deuen haver anat. Si us afanyeu a perseguir-los, encara els atrapareu. 6 Ella, però, els havia fet pujar dalt al terrat i els havia amagat en uns munts de tija de lli que hi tenia. 7 Els guardes els van perseguir pel camí del Jordà, cap als guals. Un cop els perseguidors van ser fora, les portes de la ciutat quedaren tancades. Pacte entre Rahab i els espies 8 Encara no dormien els dos homes, que Rahab va pujar dalt al terrat 9 i els digué: —Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. 10 Hem sentit a dir que, temps enrere, quan sortíeu d’Egipte, el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig perquè hi poguéssiu passar i també que heu consagrat a l’extermini Sehon i Og, els dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà. 11 Ho hem sabut i hem quedat descoratjats i sense esma per a resistir-vos, perquè el Senyor, el vostre Déu, és realment Déu dalt al cel i aquí baix a la terra. 12 Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur 13 que estalviareu el meu pare, la meva mare, els meus germans i germanes i tot el que tenen, i que no permetreu que ens matin. 14 Els dos homes li van respondre: —Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra pròpia vida. Quan el Senyor ens haurà donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolència. 15 Llavors Rahab els va fer baixar amb una corda per la finestra, ja que la casa on vivia estava adossada a la muralla. 16 I els digué: —Aneu a la muntanya, que no us agafin els qui us persegueixen. Amagueu-vos-hi tres dies, fins que ells tornin; després us en podreu anar segurs. 17 Els homes li van respondre: —Nosaltres mantindrem el jurament que ens demanes, però amb aquestes condicions: 18 quan envairem el país, lliga aquest cordó escarlata a la finestra per on ens has fet baixar i reuneix aquí, a casa teva, el pare, la mare, els germans i tota la teva família. 19 El qui surti fora de la porta de casa teva serà responsable de la seva mort; nosaltres no hi tindrem cap culpa. Però si algú ataca els qui seran amb tu a casa teva, nosaltres en serem responsables. 20 Ara bé, si ens descobreixes, quedarem lliures del jurament que ens has demanat. 21 Ella els respongué: —Quedem tal com heu dit. I es va acomiadar d’ells. Així que se n’hagueren anat, ella va deixar lligat el cordó escarlata a la finestra. 22 Els dos homes van marxar cap a la muntanya i s’hi van estar tres dies amagats, esperant que tornessin a Jericó els seus perseguidors, que els havien buscat inútilment pertot arreu. 23 Acabat van baixar de la muntanya, travessaren el Jordà i es presentaren a Josuè, fill de Nun, per explicar-li tot el que els havia passat. 24 Li van dir: —És veritat, el Senyor ens posa a les mans tot el país. Els seus habitants es fonen de por només de pensar en nosaltres.