Jeftè, cabdill d’Israel
1 Hi havia un galaadita, Jeftè, que era un guerrer valent, fill d’una
prostituta. El seu pare era Galaad. 2 L’esposa legítima d’aquest home li havia
donat també altres fills. Quan aquests van ser grans, van treure de casa Jeftè,
dient-li: —Tu no tindràs part en l’herència del nostre pare, perquè ets fill
d’una altra dona. 3 Jeftè va fugir lluny dels seus germans i se n’anà a
viure al país de Tob. Al seu voltant es van agrupar alguns aventurers, que
sortien amb ell a fer incursions. 4 Al cap d’un quant temps, els ammonites
van començar la guerra contra Israel. 5 Quan la guerra començà, els ancians de
Galaad anaren a cercar Jeftè al país de Tob 6 i li digueren: —Vine, que seràs el
nostre cabdill en la guerra contra els ammonites. 7 Però Jeftè va contestar
als ancians de Galaad: —¿No sou vosaltres els qui em vau rebutjar i em vau
treure de casa del meu pare? Per què em veniu a trobar, ara que esteu en perill?
8 Els ancians li replicaren: —Ara venim a buscar-te per això: perquè vinguis
a lluitar contra els ammonites i siguis el nostre cabdill, el de tota la gent de
Galaad. 9 Jeftè els digué: —Ja que em feu tornar per lluitar contra els
ammonites, si el Senyor els posa a les meves mans, jo seré el vostre cabdill.
10 Els ancians de Galaad van dir a Jeftè: —El Senyor serà testimoni entre tu
i nosaltres si no fem el que tu dius. 11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els
ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de
Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís.
Missatge de Jeftè als ammonites 12 Jeftè envià missatgers al rei dels
ammonites per dir-li: —Què t’he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la
guerra en el meu propi país? 13 El rei dels ammonites va contestar als
missatgers de Jeftè: —Quan Israel pujava d’Egipte es va apoderar del meu país,
des de l’Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Ara, doncs, torna’m a les bones
aquest territori. 14 Jeftè tornà a enviar missatgers al rei dels
ammonites 15 per dir-li: —Aquesta és la resposta de Jeftè: “Els israelites no
s’han apoderat mai del país dels moabites ni del país dels ammonites. 16 Quan
Israel va pujar d’Egipte va marxar pel desert fins al Mar Roig i va arribar fins
a Cadeix. 17 Des d’allà, Israel envià missatgers al rei d’Edom, pregant-li que
els deixés passar pel seu territori. Però el rei d’Edom no els ho va permetre.
Envià també missatgers al rei de Moab, però tampoc aquest no hi accedí. Israel,
doncs, va romandre a Cadeix. 18 Després va marxar pel desert, vorejant el país
d’Edom i el país de Moab. Arribaren a la part oriental de Moab i acamparen més
enllà de l’Arnon, sense entrar en territori moabita, ja que l’Arnon és la
frontera de Moab. 19 Israel va enviar missatgers a Sehon, rei dels amorreus, que
regnava a Heixbon, pregant-li que els deixés passar pel seu territori, de camí
cap al seu lloc de destí. 20 Però Sehon no es fià de deixar passar Israel pel
seu territori, sinó que reuní tot el seu exèrcit i acampà a Jahas, on combaté
contra Israel. 21 El Senyor, Déu d’Israel, va posar Sehon amb tot el seu exèrcit
en poder dels israelites; ells els van derrotar i van prendre possessió d’aquell
país habitat pels amorreus. 22 Israel, doncs, prengué possessió de tot el
territori dels amorreus des de l’Arnon fins al Jaboc i des del desert fins al
Jordà. 23 Doncs bé, després que el Senyor, Déu d’Israel, hagué desposseït els
amorreus del seu territori per donar-lo al seu poble, ¿tu te’n voldries
apoderar? 24 ¿No tens ja el territori que t’ha donat el teu déu
Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el
nostre Déu, ens ha donat. 25 Que potser et creus superior al rei moabita Balac,
fill de Sipor? ¿És que ell va moure raons contra Israel i gosà fer-li la
guerra? 26 Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a
Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen
l’Arnon. Per què no els vau recuperar en aquell moment? 27 Per part meva, jo no
t’he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el
Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!”
28 Però el rei dels ammonites no va fer cas del missatge de Jeftè. Vot de
Jeftè 29 Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va
recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de
Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites. 30 Jeftè havia
fet al Senyor aquesta prometença: —Si em dones la victòria contra els
ammonites, 31 el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni
victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en
holocaust. 32 Jeftè va passar la frontera dels ammonites, els atacà, i el
Senyor li va donar la victòria. 33 Els derrotà des d’Aroer, i va conquerir vint
poblacions fins a Minnit, i després arribà fins a Abel-Queramim. La derrota fou
molt gran, i els ammonites van ser humiliats pels israelites. 34 Quan Jeftè
tornà a casa seva, a Mispà, la seva pròpia filla va sortir a rebre’l amb
tamborins i danses. Era la seva única filla: no tenia altres fills ni
filles. 35 En veure-la, Jeftè s’esquinçà els vestits, tot cridant: —Ai, filla
meva! M’he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgràcia, perquè vaig
fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere. 36 Ella li va respondre:
—Pare, si has fet una promesa al Senyor, compleix-la en mi tal com la vas fer,
ara que el Senyor t’ha concedit de venjar-te dels ammonites, els teus enemics.
37 Després va pregar així al seu pare: —Concedeix-me això que et demano.
Deixa’m dos mesos i me n’aniré a plorar per les muntanyes, amb les meves
amigues, perquè no podré ser mare. 38 El seu pare va respondre: —Ves-hi. I
li va permetre que estigués fora durant dos mesos. Ella anà per les muntanyes
amb les seves amigues, a plorar perquè moriria sense ser mare. 39 Acabats els
dos mesos, tornà a casa i el seu pare va complir en ella la prometença que havia
fet. La noia no havia tingut relacions amb cap home. Per això hi ha aquest
costum a Israel: 40 any rere any, durant quatre dies, les noies israelites
canten complantes per la filla de Jeftè, el galaadita.