1 Una vegada, Samsó se’n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a casa d’ella. 2 Aquesta notícia va córrer entre la gent de Gaza: —Samsó és aquí! Van encerclar la casa i s’estigueren tota la nit a l’aguait a la porta de la ciutat, sense fer res, perquè es deien: «Esperem que es faci de dia i llavors el matarem.» 3 Però Samsó només va estar-se al llit fins a mitjanit. Aleshores es llevà, agafà els batents de la porta de la ciutat amb els dos muntants, els arrencà amb forrellats i tot, se’ls va carregar a l’esquena i els va pujar al cim del turó que hi ha al davant d’Hebron. Dalila traeix Samsó 4 Després d’això, Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. 5 Els magistrats filisteus van anar a trobar-la i li digueren: —Afalaga’l per saber d’on li ve tanta força i com podríem fer-nos-ho per lligar-lo i així poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent sicles de plata. 6 Llavors Dalila demanà a Samsó: —Digues-me, per favor, d’on et ve tanta força i com et podrien lligar i dominar-te. 7 Samsó li va dir: —Si em lligaven amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s’haguessin ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. 8 Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s’havien ressecat, i ella va lligar Samsó. 9 Hi havia gent amagada a l’habitació. La dona, de sobte, cridà: —Samsó, els filisteus són aquí! Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d’estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força. 10 Dalila digué a Samsó: —T’has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar. 11 Samsó li respongué: —Si em lligaven amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. 12 Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà: —Samsó, els filisteus són aquí! Hi havia gent amagada a l’habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil. 13 Dalila es va queixar a Samsó: —Fins ara t’has burlat de mi dient-me mentides. Digues-me com et podria lligar. Samsó li respongué: —Si teixeixes les meves set trenes junt amb l’ordit i les pitges cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. 14 Dalila va fer que Samsó s’adormís, va teixir les set trenes junt amb l’ordit, les pitjà cap al bastidor i cridà: —Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l’ordit. 15 Dalila li digué: —Com pots dir que m’estimes si no em confies el secret del teu cor? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols fer saber d’on et ve tanta força. 16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, 17 li va obrir el cor dient: —No m’he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d’abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes. 18 Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus: —Pugeu, que ja m’ha revelat tot el seu secret. Ells hi anaren amb els diners a la mà. 19 Dalila va fer que Samsó s’adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d’afeblir-se i va perdre la força. 20 Dalila cridà: —Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà, pensant que se’n sortiria i se’n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s’havia allunyat d’ell. 21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. 22 Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo. Última gesta i mort de Samsó 23 Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven: —El nostre déu ens ha lliurat Samsó, el nostre enemic. 24 Quan el poble va veure l’estàtua del seu déu, el lloava cantant: —El nostre déu ens ha lliurat el nostre enemic, que ens arrasava el país i en matava tants dels nostres. 25 Enduts per l’alegria, la gent va cridar: —Feu venir Samsó i que balli davant nostre! El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple. 26 Samsó va demanar al noi que el guiava: —Acompanya’m i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m’hi pugui repenjar. 27 El temple era ple d’homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó. 28 Llavors ell va invocar el Senyor: —Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls. 29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra. 30 Llavors va cridar: —Que mori jo amb tots els filisteus! Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia. 31 Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se’n el cos. L’anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah. Samsó havia estat jutge d’Israel durant vint anys.