1 Samuel va dir a Saül: —Jo vaig ser l’enviat del Senyor per ungir-te rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor. 2 Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar. 3 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.” 4 Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. 5 Saül va aproximar-se al campament amalequita i preparà, en el torrent, un atac per sorpresa. 6 Llavors va fer dir als quenites: —Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte. Els quenites es van apartar d’entre els amalequites. 7 Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d’Havilà en direcció a Xur, la frontera d’Egipte. 8 Va fer presoner Agag, el rei d’Amalec, i consagrà tot el poble a l’extermini. 9 Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res. Déu retira el seu favor a Saül 10 El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué: 11 —Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic. Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor. 12 Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal. 13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué: —Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor. 14 Samuel va respondre: —Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sento? 15 Saül va dir: —Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini. 16 Però Samuel va replicar: —Deixa que et faci saber el que el Senyor m’ha revelat la nit passada. Saül va respondre: —Parla, doncs. 17 Samuel li digué: —Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d’Israel. El Senyor et va ungir rei d’Israel. 18 Ell t’havia fet emprendre una campanya amb l’ordre de consagrar a l’extermini els amalequites, aquests pecadors, i de combatre’ls fins a no deixar-ne res. 19 Per què has desobeït l’ordre del Senyor i t’has llançat sobre el botí, ofenent així el Senyor? 20 Saül li va replicar: —Sí que he obeït el Senyor! He emprès la campanya que el Senyor m’havia ordenat, he fet presoner Agag, rei d’Amalec, i he consagrat la seva gent a l’extermini. 21 Els meus homes només han reservat el bo i millor de les ovelles i els vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal. 22 Però Samuel digué: —¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seva veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons. 23 Rebel·lar-se contra ell és com pecar de màgia, desobeir-lo és endevinació i males arts. Tu has rebutjat la paraula del Senyor, i ell et rebutja com a rei. 24 Saül va dir llavors a Samuel: —He pecat. No he fet cas de l’ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït. 25 Però ara et demano que perdonis el meu pecat i tornis amb mi. Vull adorar el Senyor. 26 Però Samuel respongué a Saül: —No tornaré a venir amb tu. Com que has rebutjat la paraula del Senyor, el Senyor et rebutja com a rei d’Israel! 27 Samuel es girà per anar-se’n. Saül li va agafar la punta del mantell i en va arrencar un tros. 28 Llavors Samuel li digué: —El Senyor t’ha arrencat avui el regne d’Israel i l’ha donat a un altre més digne que tu. 29 El Senyor, la glòria eterna d’Israel, no menteix ni es desdiu: ell no fa com els homes, que canvien de parer. 30 Saül va suplicar: —He pecat, però ara et demano que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant d’Israel. Torna amb mi, que pugui adorar el Senyor, el teu Déu. 31 Samuel va tornar amb Saül, i Saül va adorar el Senyor. 32 Després Samuel digué: —Porteu-me Agag, el rei d’Amalec. Van dur Agag tot satisfet. Pensava: «Segurament m’escaparé de la mort amarga.» 33 Però Samuel li va dir: —La teva espasa ha deixat moltes dones sense fills. Que quedi també sense fill la teva mare, entre les dones! I va esquarterar Agag a la presència del Senyor, a Guilgal. 34 Després Samuel se n’anà a Ramà, i Saül se’n tornà a casa seva, a Guibà. 35 Samuel va morir sense veure més Saül. Es lamentava per Saül, perquè el Senyor s’havia penedit d’haver-lo fet rei d’Israel.