1 Després d’això, David va consultar el Senyor en aquests termes: —¿Convé que pugi en alguna de les ciutats de Judà? El Senyor li respongué: —Sí, puja-hi. David va preguntar: —A quina he de pujar? La resposta va ser: —A Hebron. 2 David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal de Carmel. 3 David va fer pujar també tota la seva tropa, cadascú amb la seva família, i tots ells es van establir als pobles de la rodalia d’Hebron. 4 Allà anaren a trobar-lo els prohoms de Judà i ungiren David com a rei de Judà. Van fer saber a David que la gent de Jabeix-Galaad havien enterrat Saül. 5 Llavors David va enviar-los uns missatgers per dir-los: —Beneïts sigueu del Senyor, vosaltres que heu fet aquesta obra de misericòrdia amb Saül, el vostre senyor, i l’heu enterrat! 6 Que el Senyor sigui sempre fidel i misericordiós amb vosaltres. Per part meva, jo també us tractaré bé, perquè heu fet aquesta obra bona. 7 I ara tingueu coratge i sigueu valents. És veritat que Saül, el vostre senyor, és mort, però el casal de Judà m’ha ungit a mi com a rei seu. Ixbóixet, successor de Saül 8 Abner, fill de Ner, general en cap de l’exèrcit de Saül, va prendre Ixbóixet, fill de Saül, el va portar a Mahanaim 9 i el va fer rei de Galaad, dels aixurites, de Jizreel, d’Efraïm, de Benjamí i de tot Israel. 10 Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan començà a regnar a Israel. Va ser rei dos anys. Però els de Judà eren partidaris de David. 11 El temps que David fou rei de Judà a Hebron va ser de set anys i sis mesos. Guerra entre Israel i Judà 12 Abner, fill de Ner, i els homes d’Ixbóixet, fill de Saül, van sortir de Mahanaim cap a Gabaon. 13 També Joab, fill de Seruià, i els homes de David, van emprendre la marxa, fins que van trobar-se a la bassa de Gabaon. Els uns es quedaren en un costat i els altres a l’altre. 14 Llavors Abner proposà a Joab: —I si sortissin uns quants joves i es desafiessin davant nostre? Joab respongué: —Prou, que surtin. 15 Van sortir, doncs, i es van arrenglerar tants a tants: dotze de Benjamí pels d’Ixbóixet, fill de Saül, i dotze dels homes de David. 16 Però cada un d’ells va agafar pel cap el seu competidor, al mateix temps que li clavava l’espasa al costat, i van caure tots alhora. D’aquell lloc en van dir el camp de les Roques. Es troba a Gabaon. 17 Aquell dia, la batalla va ser molt aferrissada. Abner i els homes d’Israel foren derrotats pels de David. 18 Allà hi havia els tres fills de Seruià: Joab, Abisai i Assahel. Assahel, que era lleuger com una daina, 19 perseguia Abner sense deixar-lo de petja ni a dreta ni a esquerra. 20 Abner va girar el cap enrere i li digué: —Ets Assahel? Aquest respongué: —Sí, soc jo. 21 Abner li va dir: —Aparta’t a un costat o a l’altre, emprèn-te-les amb un dels joves i pren-li les despulles. Però Assahel no volgué desviar-se i continuà perseguint-lo. 22 Abner tornà a dir-li: —Para de perseguir-me! ¿No veus que t’hauré d’estendre a terra? I com podré llavors mirar cara a cara el teu germà Joab? 23 Però com que ell no volia desviar-se, Abner va donar un cop de llança cap enrere i li va travessar el ventre, de manera que la llança li sortia per l’esquena. Assahel va caure i allà mateix va morir. Tots els qui arribaven al lloc on Assahel havia caigut mort, s’hi aturaven. 24 Però Joab i Abisai van continuar perseguint Abner. El sol ja es ponia quan arribaren a Guibat-Ammà, que es troba a l’est de Guíah, pel camí del desert de Gabaon. 25 Els benjaminites s’havien reagrupat en formació compacta, darrere d’Abner, tots al cim d’un turó. 26 Abner va cridar Joab i li va dir: —¿És que l’espasa ha de devorar sense parar? Que no saps que el final és amargant? Què esperes a dir a la teva gent que parin de perseguir els seus germans? 27 Joab respongué: —Com hi ha Déu! Haguessis parlat abans! D’aquest matí ençà, tots es persegueixen els uns als altres. 28 Llavors Joab va tocar el corn: la seva tropa va aturar-se i deixà de perseguir els d’Israel. El combat no va continuar. 29 Abner i els seus homes van caminar per l’Arabà tota aquella nit. Travessaren el Jordà, van passar per tot el Bitron i arribaren a Mahanaim. 30 Joab, després de suspendre la persecució d’Abner, va aplegar tota la seva tropa. Mancaven dinou homes, de la gent de David, a més d’Assahel. 31 En canvi, els de David havien mort tres-cents seixanta homes d’Abner, entre benjaminites i altres. 32 S’endugueren Assahel i el van enterrar al sepulcre del seu pare, que era a Betlem. Joab i els seus homes van caminar tota la nit i arribaren a Hebron quan clarejava. 1 Saül ja era mort quan David va tornar de derrotar els amalequites. Feia dos dies que David era a Siclag. 2 El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. 3 David li va preguntar: —D’on vens? Ell va respondre: —Soc un fugitiu de l’exèrcit d’Israel. 4 David li va dir: —Què ha passat? Explica-m’ho. L’home digué: —En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan. 5 David va preguntar al jove que l’informava: —Com ho saps, tu, que Saül i el seu fill Jonatan són morts? 6 El jove va respondre: —Em trobava casualment en una de les muntanyes de Guilboa, quan vaig veure Saül, repenjat a la seva llança, mentre l’encalçaven els soldats amb els carros de guerra. 7 Ell es girà enrere i, en veure’m, em va cridar. Li vaig respondre: »—Aquí em tens. 8 »Em preguntà: »—Qui ets, tu? »Li responc: »—Soc un amalequita. 9 »Ell em diu: »—Vine aquí i mata’m, que em trobo molt malament, si bé encara em sento ple de vida. 10 »Hi vaig anar i el vaig matar, convençut que no podria sobreviure. Després li vaig prendre la diadema i el braçalet i els he portat aquí, al meu senyor. 11 David es va esquinçar els vestits, i el mateix van fer tots els homes que eren amb ell. 12 Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa. 13 David va preguntar al jove que l’havia informat: —D’on ets, tu? Ell respongué: —Soc fill d’un immigrant amalequita. 14 David exclamà: —I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo? 15 David va cridar un dels seus homes i li ordenà: —Mata’l! Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar. 16 David li va dir: —Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Soc jo qui he matat l’ungit del Senyor.” Complanta de David per Saül i Jonatan 17 David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan, 18 i va ordenar que la gent de Judà l’aprengués. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el Llibre del just. Diu així: 19 «L’esplendor d’Israel jeu morta a les altures. Com han caigut els guerrers ardits! 20 No ho diguéssiu pas a Gat, no dugueu la nova als carrers d’Ascaló; se n’alegrarien les noies filistees, ho celebrarien les filles dels incircumcisos. 21 Muntanyes de Guilboa, que no caiguin damunt vostre ni pluja ni rosada; que no siguin fèrtils els vostres camps, perquè aquí ha estat deshonrat l’escut dels més ardits: l’escut de Saül, untat no pas amb oli, 22 sinó amb sang d’enemics, amb greix de guerrers. L’arc de Jonatan no es feia mai enrere! L’espasa de Saül no tornava mai de buit! 23 Saül i Jonatan, amables, encisadors, inseparables en la vida i en la mort, més ràpids que les àguiles, més valents que els lleons! 24 Noies d’Israel, ploreu per Saül, que us engalanava amb porpra i robes fines i us guarnia d’or les vestidures. 25 Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla! Jonatan jeu mort a les altures. 26 Quin dolor sento per tu, germà meu, Jonatan, tant com m’encisaves! El teu amor m’era més meravellós que l’amor de les dones. 27 Com han caigut els guerrers ardits! S’han esvaït les seves armadures.»