1 Salomó  era sobirà de tots els reialmes que hi havia des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte.  Tots van ser tributaris i vassalls seus mentre ell visqué. 2 Els queviures que Salomó rebia cada dia eren trenta càrregues  de flor de farina i seixanta de farina ordinària, 3 deu vedells grassos, vint vedells de pastura i cent moltons, a més dels cérvols, les gaseles, els cabirols i l’aviram engreixat. 4 Ell dominava tot el territori a l’occident del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza. Tots els reis d’aquesta banda del riu eren vassalls seus, i ell estava en pau  amb tots els països del voltant. 5 Mentre va viure, la gent de Judà i d’Israel, des de Dan fins a Beerxeba,  estigué segura, cadascú sota la seva parra i sota la seva figuera. 6 Salomó tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls, i les dotacions dels seus carros de guerra arribaven a dotze mil homes.      7 Cada un dels seus governadors subministrava un mes a l’any els queviures per al rei Salomó i tota l’administració reial. S’encarregaven que no faltés res. 8 Cada un d’ells, segons les instruccions rebudes, portava l’ordi i la palla per a les bèsties de tir a l’indret on el rei es trobava. Anomenada de la saviesa de Salomó      9 Déu va concedir a Salomó una saviesa i una intel·ligència molt grans, i uns coneixements tan vastos com la sorra de la vora de la mar. 10 La saviesa de Salomó superava la de tots els habitants de les terres d’orient  i d’Egipte. 11 Era el més savi de tots els homes: més que Etan, l’ezrahita, més que Eman, Calcol i Dardà, fills de Mahol. La seva anomenada arribava a totes les nacions veïnes. 12 Va pronunciar tres mil proverbis i fou l’autor de cinc mil càntics.  13 Va tractar de les plantes, des del cedre del Líban fins a l’hisop que creix a les parets. Va tractar dels animals que caminen, dels que volen, dels que s’arrosseguen per terra i dels que neden. 14 Venia a escoltar la saviesa de Salomó gent de tots els països, de part de tots els reis de la terra.  Construccions de Salomó (5,15-7,51) Tractes de Salomó amb el rei Hiram ()     15 Hiram, rei de Tir,  va enviar una ambaixada a Salomó quan sentí a dir que havia estat ungit rei i successor del seu pare. Hiram havia estat sempre amic de David. 16 Salomó li trameté aquest missatge: 17 «Tu ja saps que el meu pare David no pogué construir un temple dedicat al nom del Senyor, el seu Déu, perquè estava ocupat en la guerra que de tots costats li feien els seus enemics; finalment, el Senyor els hi va posar tots sota les plantes dels peus. 18 Però ara el Senyor, el meu Déu, m’ha concedit el repòs per totes bandes: no tinc adversaris ni m’amenaça cap mal. 19 He pensat, doncs, de construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu, d’acord amb allò que el Senyor va dir al meu pare David: “El teu fill, que jo faré que et succeeixi en el tron, és qui construirà un casal dedicat al meu nom.”  20 Ordena, doncs, que facin per a mi una tala de cedres del Líban. Els meus operaris aniran amb els teus, i als teus, jo els pagaré el sou que em demanis. Ja saps que nosaltres no tenim ningú que sàpiga tallar troncs com els sidonis.»      21 Hiram s’alegrà molt de sentir el missatge de Salomó i va dir: —Beneït sigui avui el Senyor, que ha concedit a David un fill savi per a governar aquest gran poble!     22 Després Hiram va enviar a Salomó aquest missatge: «He rebut el teu missatge, i et donaré tota la fusta de cedre i de savina que desitgis. 23 Els meus homes la faran baixar des del Líban fins al mar i la remolcaran amb rais per mar fins al lloc que tu m’indiquis; allà desmuntaré els rais i tu et podràs endur la fusta. A canvi, desitjo que em proveeixis de queviures per al personal del meu palau.»     24 Hiram proveïa Salomó de fusta de cedre i de savina, tanta com en volia, 25 i Salomó subministrava cada any a Hiram vint mil càrregues  de blat i vint càrregues  d’oli verge per a la manutenció del seu personal. 26 El Senyor havia concedit a Salomó la saviesa que li havia promès. Hiram i Salomó mantenien relacions excel·lents i van pactar entre ells una aliança.     27 El rei Salomó va ordenar a tot Israel una prestació forçosa per a treballs públics, una jova de trenta mil homes. 28 Salomó enviava al Líban, per torn, deu mil homes cada mes, de manera que passaven un mes al Líban i dos a casa. Adoram dirigia la prestació forçosa. 29 Salomó tenia també setanta mil traginers, i a la muntanya vuitanta mil picapedrers, 30 a més dels capatassos que els governadors del rei havien nomenat encarregats de les obres: els qui comandaven els treballadors eren tres mil tres-cents. 31 El rei va ordenar que extraguessin grans carreus de pedra ben escairada, que servís de fonament del temple. 32 La tallaven els operaris de Salomó, els d’Hiram i els de la ciutat de Biblos.  Tots ells preparaven la fusta i la pedra per a construir el temple.