1 Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. 2 Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. 3 Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren: —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: —Ja ho sé. Calleu. 4 Elies li va dir: —Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó. Ell va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van arribar a Jericó. 5 Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren: —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: —Ja ho sé. Calleu. 6 Elies li va dir: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà. Ell va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van continuar caminant tots dos. 7 Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. 8 Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. 9 Després de travessar, Elies digué a Eliseu: —Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat. Eliseu respongué: —Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu. 10 Ell replicà: —Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre soc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així. 11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. 12 Eliseu ho veia i cridava: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos. Inicis de l’activitat d’Eliseu 13 Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. 14 Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient: —On és el Senyor, el Déu d’Elies? Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. 15 Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar: —L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra. 16 Després li digueren: —Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall. Ell respongué: —No hi envieu ningú. 17 Però tant el van importunar que finalment hi va accedir: —Envieu-los-hi! Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. 18 Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué: —¿No us ho deia, que no hi anéssiu? Miracles d’Eliseu 19 Els habitants de Jericó van dir a Eliseu: —Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres. 20 Ell els va dir: —Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal. Ells l’hi van portar. 21 Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué: —Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.” 22 I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu. 23 D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant: —Puja, cap pelat! Puja, cap pelat! 24 Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos ossos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets. 25 Des d’allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.