1 La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: —El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. 2 Eliseu li va respondre: —Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa. Ella li va dir: —Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli. 3 Eliseu li digué: —Ves a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. 4 Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i ves retirant les que estiguin plenes. 5 Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. 6 Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills: —Porta’m una altra gerra. Ell li va respondre: —No en queda cap més. I l’oli parà de rajar. 7 Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, i aquest li va dir: —Ves a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi. Resurrecció del fill d’una xunemita 8 Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. 9 Ella va dir al seu marit: —Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. 10 Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui. 11 Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. 12 Llavors va dir al seu servent Guehazí: —Crida aquesta xunemita. El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. 13 Eliseu va dir al servent: —Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?” Ella va respondre: —Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble. 14 Però Eliseu insistia: —Què podríem fer per ella? Guehazí va respondre: —Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell. 15 Eliseu va dir: —Crida-la. Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. 16 Eliseu li digué: —L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. Ella va respondre: —Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! 17 Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat. 18 El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, 19 va exclamar: —Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap! El pare va dir a un criat seu: —Porta’l a la seva mare. 20 El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. 21 Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir. 22 Després va cridar el seu marit i li digué: —Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno. 23 Ell va replicar: —Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte. Ella simplement va contestar: —Adeu! 24 La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat: —Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui. 25 Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí: —Mira, és aquella xunemita. 26 Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?” Ella va respondre: —Tots bé. 27 Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir: —Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat. 28 Ella va exclamar: —¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis? 29 Eliseu va dir a Guehazí: —Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i ves a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant. 30 Però la mare del noi insistia: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. 31 Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà: —El noi no s’ha despertat. 32 Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit. 33 Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. 34 Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant. 35 Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls. 36 Eliseu va cridar Guehazí i li digué: —Fes venir la xunemita. La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué: —Emporta’t el teu fill. 37 Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar. Una minestra emmetzinada 38 Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent: —Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup. 39 Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra. 40 En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren: —Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu! I no en podien menjar. 41 Eliseu va ordenar: —Porteu farina. En va tirar a l’olla i digué: —Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils. A l’olla ja no hi havia res dolent. Multiplicació d’uns pans 42 Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent: —Dona-ho a la gent i que en mengin. 43 Ell va respondre: —Com vols que reparteixi això entre cent persones? Eliseu va insistir: —Dona-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.” 44 El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.