1 Eliseu va respondre: —Escolteu la paraula del Senyor: “Això us anuncia el Senyor: Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle.”      2 L’oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava,  va replicar a l’home de Déu: —Ni que el Senyor obrís les comportes del cel,  com pot succeir això que dius? Eliseu li va respondre: —Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.     3 Fora de la porta de la ciutat hi havia quatre leprosos,  que es van dir: —Per què ens hem de quedar aquí esperant la mort? 4 Si decidim d’entrar a la ciutat, amb la fam que hi ha, ens hi morirem, i si ens quedem aquí fora, també morirem. Passem-nos al campament dels arameus: si ens perdonen la vida, viurem, i si ens maten, que ens matin.     5 Al capvespre se’n van anar, doncs, al campament dels arameus. El van recórrer tot, i no hi havia ningú. 6 El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!»     7 Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida.  8 Així, doncs, els leprosos van recórrer tot el campament, entraren en una de les tendes i van menjar i beure. Després se’n van endur plata, or i vestits i anaren a amagar-ho. Tot seguit van entrar en una altra tenda, se’n van endur més coses i també anaren a amagar-les. 9 Llavors es van dir: —No està bé això que fem. Avui és un dia de bones noves. Si no dèiem res i esperàvem que claregés, ens tocaria de pagar la nostra culpa. Anem, arribem-nos a la ciutat i fem saber la notícia al palau del rei.     10 Van arribar, van cridar els guardes de la porta de la ciutat i els van comunicar la nova:  —Hem entrat al campament dels arameus i no hi havia ningú ni s’hi sentia cap veu humana. Només hi havia cavalls i ases lligats, i tendes intactes.     11 Els sentinelles van cridar els de dins per portar la notícia al rei. 12 Encara era de nit. El rei es va llevar i va dir als seus oficials: —Us explicaré quin pla han maquinat els arameus contra nosaltres. Sabent la fam que passem, han sortit del campament i s’han amagat al defora, tot dient-se: “Quan sortiran, els agafarem vius i entrarem a la ciutat.”     13 Un dels oficials va proposar: —Prenguem cinc dels cavalls que ens resten i enviem cinc homes a veure què passa. La seva sort no pot ser pitjor que la de la gent d’Israel  que encara queda a la ciutat i ha arribat a la fi.     14 Van preparar dos carros amb els cavalls corresponents i el rei els va enviar a seguir el rastre dels arameus dient: —Aneu a veure què passa.     15 Ells van seguir el rastre fins al Jordà, i tot el camí era ple de vestits i dels objectes que els arameus havien abandonat en la seva precipitada fugida. Van tornar enrere i ho van fer saber al rei. 16 Llavors el poble va sortir i va saquejar el campament dels arameus. Una mesura de farina costava un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle, tal com havia anunciat el Senyor.     17 El rei havia encarregat la vigilància del mercat de la porta de la ciutat a l’oficial sobre el braç del qual es recolzava, però la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir, tal com havia predit l’home de Déu quan el rei va baixar a trobar-lo. 18 En efecte, el dia abans l’home de Déu havia dit al rei: «Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle»,  19 i l’oficial havia replicat a l’home de Déu: «Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?» I Eliseu havia respost: «Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.» 20 I així va passar: la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir.