1 Presagi sobre Moab. Ar de Moab ha estat saquejada, l’han arrasada en una nit. Quirmoab ha estat saquejada, l’han arrasada en una nit. 2 Dibon puja al temple, als turons sagrats per plorar. A Nebó i a Medebà, Moab es lamenta. Tothom s’ha rapat el cap i afaitat la barba. 3 Pels carrers, la gent porta roba de sac en senyal de dol, es lamenta als terrats i a les places, tothom es desfà en plors. 4 Quina cridòria a Heixbon i a Elalé: fins a Jahas se senten els seus clams! Per això Moab llança el crit de guerra, però els seus soldats han perdut el coratge. 5 Un plany em surt del cor per Moab. Els seus fugitius arriben a Sóar, a Eglat-Xelixià. Ploren mentre pugen la costa de Luhit; pel camí d’Horonaim se senten crits desesperats. 6 A les aigües de Nimrim la terra és desolada, els prats s’han assecat, no hi ha més herba, ja no hi queda res de verd. 7 Tothom recull les provisions, tots els béns que els resten, i se’ls emporten lluny, fins al torrent dels Salzes. 8 El seu clam dona la volta per les fronteres de Moab, els seus planys arriben a Eglaim i a Beerelim. 9 Les aigües de Dimon seran vermelles de sang. Però jo, el Senyor, afegiré a Moab noves dissorts: un lleó atacarà els seus supervivents, els qui s’hauran escapat del país.