1 Ai del país on brunzen els eixams, situat més enllà dels rius d’Etiòpia! 2 Envia per mar els seus ambaixadors que naveguen amb barques de papir. Torneu-vos-en, ràpids missatgers, cap aquella gent esvelta i brunyida, poble temut aquí i enllà de les fronteres, nació robusta i dominadora, gent d’una terra solcada pels rius. 3 Vosaltres, habitants del món, pobladors de la terra, mireu si s’alça un estendard a les muntanyes, escolteu si sona un toc de corn. 4 Perquè el Senyor m’ha dit: «Des del lloc on habito observaré amb tota calma, la calma d’un dia lluminós i càlid, la calma de la mullena en temps de sega. 5 Abans de la verema, quan la vinya ja ha florit i el raïm grana, llavors s’esporguen les sarments i es netegen, s’arrenquen els pàmpols. 6 Així, tots els invasors quedaran a mercè dels voltors i dels animals feréstecs. Els voltors hi passaran l’estiu, i els animals feréstecs, tot l’hivern.» 7 Aleshores duran ofrenes al Senyor, Déu d’Israel, de part d’aquell poble de gent esvelta i brunyida, d’aquell poble temut aquí i enllà de les fronteres, d’aquella nació robusta i dominadora, gent d’una terra solcada pels rius. Duran les ofrenes al santuari del Senyor de l’univers, a la muntanya de Sió.