1 «Ai de vosaltres, fills rebels! Us ho dic jo, el Senyor. Feu projectes sense el meu consell i concerteu aliances que jo no inspiro. Així acumuleu un pecat darrere l’altre. 2 Sense haver-m’ho consultat, baixeu a Egipte per refugiar-vos sota el poder del faraó i trobar un recer a l’ombra d’aquell país. 3 Però el poder del faraó us avergonyirà, el recer que cerqueu a l’ombra d’Egipte us deixarà en ridícul. 4 Els vostres oficials ja són a Tanis, els vostres ambaixadors arriben a Hanés, 5 però se sentiran decebuts d’aquell poble inútil: no els servirà de socors ni d’ajut, sinó de vergonya i de riota.» 6 Presagi sobre els animals que travessen el Nègueb. Per una regió hostil i malastruga de lleons i lleones, d’escurçons i dracs voladors, transporten les riqueses i els tresors a l’esquena dels ases i sobre el gep dels camells cap aquell poble inútil: 7 l’ajut dels egipcis serà una il·lusió. Per això els anomeno «Rahab, l’estaquirot». 8 El Senyor em va manar: «Ves i escriu públicament això en una tauleta, i grava’n una còpia en un rotlle de coure; que es conservi per al dia de demà, i més enllà, per sempre.» El poble rebel 9 Aquest poble és rebel, són uns fills caragirats, que no volen escoltar l’ensenyament del Senyor. 10 Diuen als vidents: «No tingueu més visions», i als profetes: «Guardeu-vos les veritats, expliqueu-nos coses plaents, profetitzeu fantasies, 11 abandoneu el camí dret, desvieu-vos de la bona ruta i traieu-nos del davant el Déu sant d’Israel.» 12 Ara, doncs, això us fa saber el Déu sant d’Israel: «Ja que refuseu això que dic, ja que confieu en el poder de l’opressió i us refieu de les intrigues, 13 aquesta falta serà per a vosaltres com l’esquerda que baixa en un pany de muralla: es va obrint, i tot d’una el mur s’esfondra. 14 Serà com una gerra esmicolada, trencada sense remei: no n’aprofitareu cap bocí per a recollir brases del foc o per a treure aigua de la pica.» 15 Això us fa saber el Senyor Déu, el Sant d’Israel: «Us salvareu si us convertiu i deixeu d’inquietar-vos. Trobareu la força en la calma i en la confiança. Però això, vosaltres no ho voleu, 16 sinó que dieu: “De cap manera! Fugirem a cavall.” Doncs ja ho crec que fugireu! Dieu encara: “Galoparem rabents.” També galoparan els vostres perseguidors! 17 Davant un home, en fugiran mil, fugireu davant l’amenaça de cinc homes; i si en quedava algun, serà com un pal a la punta d’una muntanya o un estendard plantat dalt d’un turó.» Déu es compadirà del seu poble 18 Però el Senyor espera, perquè vol compadir-se de vosaltres; s’alçarà i es mostrarà misericordiós, ja que ell és el Déu just. Feliços els qui esperen en ell. 19 Poble de Sió, que vius a Jerusalem, ja no ploraràs mai més. El Senyor es compadirà de tu, tan bon punt li arribi el teu clam. Així que et senti, et respondrà. 20 El Senyor us donarà a mans plenes el pa i l’aigua que necessitàveu; el qui t’instrueix ja no s’amagarà, el veuràs amb els teus propis ulls. 21 Quan hauràs d’anar a dreta o a esquerra, sentiràs que et diuen pel darrere: «Aquest és el camí, segueix-lo.» 22 Tindràs per metall impur la plata que recobria els teus ídols, l’or que adornava les teves estàtues. Els llençaràs com a cosa immunda tot dient: «Fora d’aquí!» 23 El Senyor donarà la pluja a la llavor sembrada a la terra. El pa que produiran els camps serà bo i substanciós. Aquell dia el teu bestiar pasturarà en prats immensos. 24 Els bous i els ases que treballen la terra menjaran farratge salat, ventat amb pales i forques. 25 El dia de la gran mortaldat, quan s’esfondraran les torres, a les muntanyes més altes i als turons més elevats hi haurà recs amb aigua abundant. 26 El dia que el Senyor embenarà les ferides del seu poble i el guarirà dels cops rebuts, la lluna brillarà com el sol, i el sol serà set vegades més brillant, com si concentrés en un sol dia la llum d’una setmana. El Senyor castigarà els assiris 27 El Senyor en persona ve de lluny: és ardent el seu respir, treu el fum a glopades, els seus llavis esclaten de fúria, la seva llengua és un foc devorador, 28 el seu bufec és un torrent desbordat que cobreix fins al coll. Passarà els pobles per un sedàs foradat, els tibarà la brida i els farà desbocar. 29 Mentrestant, vosaltres cantareu com en les vetlles de les grans festes; estareu contents com qui s’encamina, al so de la flauta, cap a la muntanya del Senyor, Roca d’Israel. 30 El Senyor farà sentir la seva veu majestuosa, i mostrarà com descarrega el seu braç amb tota la violència i amb flames devoradores, amb un temporal d’aigua i una gran pedregada. 31 Quan sentiran el crit del Senyor, els assiris s’esborronaran. Ell els escometrà a bastonades, 32 i cada vegada que els colpegi l’acompanyaran tamborins i arpes. El Senyor combatrà contra ells amb batalles violentes. 33 Fa temps que la foguera ja és a punt, també per al rei. És ampla i fonda, amb molta llenya, a punt per a cremar: una bufada del Senyor, com un torrent de sofre, hi calarà foc.