1 «Bel està tombat, Nebó es decanta: han carregat les seves estàtues a l’esquena d’animals. Els ídols que passejàveu en processó, ara són un pes per a bèsties cansades. 2 Tombats i decantats, cap d’ells no pot impedir que se l’enduguin: ells mateixos van al captiveri. 3 Escolteu-me, casal de Jacob, supervivents del poble d’Israel: Us duc als braços des que vau néixer, soc jo qui us porta des de les entranyes de la mare. 4 I seré el mateix fins a la vostra vellesa; encara us duré quan tindreu blancs els cabells. Jo us he fet i us portaré als braços, us hi duré i us salvaré. 5 A qui em comparareu? A qui em podeu igualar? Qui trobareu que s’assembli a mi? 6 N’hi ha que es treuen or de la bossa o pesen plata amb les balances, lloguen un orfebre perquè faci un déu i es prosternen davant d’ell per adorar-lo. 7 Després el prenen, se’l carreguen a l’espatlla i el col·loquen on li toca d’anar: no es mourà pas del seu lloc! No respondrà quan li adrecin una súplica ni salvarà ningú de cap perill.» La salvació és a prop 8 «Recorda això, poble rebel! Tingueu seny i mediteu-ho en el vostre cor! 9 Recordeu els fets antics: Jo soc Déu, i no n’hi ha d’altre. Jo sol soc Déu; no n’hi ha cap com jo. 10 Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit. 11 Crido d’orient un ocell de presa, de terres llunyanes un home que complirà el meu designi. Ho he dit i ho faré, ho tinc decidit i ho duré a terme. 12 Escolteu-me, gent obstinada, que sou lluny de ser salvats: 13 He fet que s’acosti la meva justícia, ja és a prop; la meva salvació no trigarà. Donaré a Sió la salvació; al poble d’Israel, la meva glòria.»