1 «Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia. Asseu-te a terra, destronada, capital de Caldea. Has perdut per sempre els títols de “tendra” i “delicada”. 2 Agafa la mola i mol la farina, treu-te el vel, arromanga’t la roba, ensenya les cames i passa els canals. 3 Que et vegin nua i et descobreixin les vergonyes! Em revenjaré i ningú no m’aturarà: 4 “Senyor de l’univers”, el Sant d’Israel, és el nom del qui allibera. 5 Asseu-te en silenci, amaga’t a la fosca, capital de Caldea; has perdut per sempre el títol de “Senyora de reialmes”. 6 Jo estava indignat contra el meu poble, la meva heretat, i la vaig profanar; quan els vaig deixar caure a les teves mans, tu els vas tractar sense gens de pietat, vas aclaparar els vells imposant-los el teu jou. 7 Deies: “Soc eterna, dominaré el món per sempre més.” No sospitaves què havia de passar, no recelaves de la fi que t’esperava. 8 Doncs ara escolta, disbauxada, tu que seus refiada en el teu tron i penses dintre teu: “Fora de mi no hi ha ningú. No quedaré viuda ni perdré mai els fills.” 9 Doncs bé, totes dues desgràcies et cauran de cop i en un sol dia: perdràs els fills i quedaràs viuda. No et valdran de res les teves infinites bruixeries ni els teus innombrables encanteris. 10 Et senties segura en la teva maldat i pensaves que ningú no et veia. Però la teva destresa i el teu saber et feien perdre el seny, mentre pensaves dintre teu: “Fora de mi no hi ha ningú.” 11 Et caurà al damunt una desgràcia que no podràs preveure, un desastre que no podràs conjurar; d’improvís seràs assolada com ni tan sols imaginaves. 12 Continua, doncs, amb els teus encanteris i amb les teves infinites bruixeries. T’hi has escarrassat des de jove: vejam si pots treure’n profit, vejam si et fan més forta! 13 Tu t’has buscat a munts els consellers. Doncs bé, que es presentin, que vinguin a salvar-te els qui elaboren mapes astrals, observen les constel·lacions i a cada lluna nova prediuen quin serà el teu futur. 14 Seran com la palla: el foc els cremarà. No se n’escaparà ni un, de les flames que tot ho devoren: no quedarà ni caliu per a coure-hi pa ni foc per a seure-hi a la vora! 15 Així acabaran els endevins que havies buscat. Els mercaders amb qui tractaves des de jove, se n’aniran cada un pel seu cantó: no n’hi haurà cap que et salvi.»