1 Qui pot creure allò que hem sentit? A qui s’ha revelat la potència del braç
del Senyor? 2 El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una
soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar,
ni una presència que el fes atractiu. 3 Era menyspreat, rebuig entre els
homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens
repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. 4 De fet, ell
portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors.
Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. 5 Però
ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia
la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven. 6 Tots anàvem
com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat
damunt d’ell les culpes de tots nosaltres. 7 Quan era maltractat,
s’humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles
mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca. 8 L’han
empresonat i condemnat, se l’han endut. I qui es preocupa de la seva sort? L’han
arrencat de la terra dels vivents, l’han ferit de mort per les infidelitats del
meu poble. 9 L’han sepultat amb els malfactors, l’han enterrat entre els
opulents, a ell que no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la
perfídia. 10 El Senyor s’ha complagut en el qui ell havia triturat i
afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, veurà una
descendència, viurà llargament: per ell el designi del Senyor arribarà a bon
terme. 11 «El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà
la llum i se’n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha
pres damunt seu les culpes d’ells. 12 Per això els hi dono tots en
possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la pròpia
vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat
damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats.»