1 Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que la justícia no hi esclati com la llum, i la salvació no hi brilli com una torxa. 2 Els pobles veuran el teu benestar, tots els reis contemplaran la teva glòria. Et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. 3 Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, una diadema reial a les mans del teu Déu. 4 No et diran més «Abandonada» ni anomenaran el teu país «Desolació». A tu et diran «Me l’estimo», i a la teva terra, «Té marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. 5 Els teus fills et posseiran com un jove posseeix la seva esposa. El teu Déu s’alegrarà de tenir-te, com el nuvi s’alegra de tenir la núvia. 6 Jerusalem, a les teves muralles he apostat sentinelles, que mai no callin, ni de dia ni de nit; els qui feu al Senyor memòria d’ella, no us prengueu cap repòs; 7 no us canseu d’insistir prop d’ell fins que haurà restaurat Jerusalem, fins que n’haurà fet un cant de lloança per tota la terra. 8 El Senyor ho ha jurat alçant la seva dreta i el seu braç poderós: «No tornaré a convertir el teu pa en aliment dels teus enemics; els estrangers no beuran més el vi que tanta fatiga et costa. 9 Els qui seguen el blat se’l menjaran cantant lloances al Senyor, els qui veremen la vinya beuran el vi en els atris del meu temple sant.» 10 Sortiu, sortiu de la vostra ciutat! Assenyaleu el camí al meu poble que torna. Esplaneu, esplaneu la ruta, aparteu-ne les pedres. Alceu un estendard davant els pobles. 11 El Senyor fa sentir aquest missatge fins a l’extrem de la terra: «Digueu a la ciutat de Sió: El teu salvador ja és aquí; l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus.» 12 Els diran «Poble sant», «Redimits del Senyor». I a tu, Jerusalem, et diran «Predilecta», «Ciutat no abandonada».