1 Sé que ets just, Senyor:  jo no puc discutir amb tu. Però et vull exposar les meves raons. Per què prosperen els malvats? Tots els traïdors viuen tranquils.      2 Els has plantat i arrelen, creixen i donen fruit. Tu ets a prop dels seus llavis però lluny del seu cor.      3 Senyor, tu em coneixes i em veus,  has comprovat que el meu cor és amb tu. Reserva els malvats, com anyells, per a l’escorxador, separa’ls per al dia de la matança!     4 Fins quan la terra ha de portar dol i s’ha de marcir tota l’herba del camp? Bèsties i ocells n’han desaparegut per la maldat dels qui hi habiten.  Ells diuen: «Aquest no veu cap on anem!»      5 «Si ja et canses de córrer amb els soldats d’infanteria, com podràs competir amb la cavalleria? Si només et sents segur en un país tranquil, què faries en el bosc frondós del Jordà?      6 És cert, fins i tot els teus germans i la teva pròpia família t’han traït  i convoquen gent a la teva esquena. No te’n fiïs, encara que et parlin amablement.» El Senyor abandona el seu país     7 «He abandonat la meva casa, m’he desfet de la meva heretat, he deixat en mans dels enemics allò que més estimava.     8 La meva heretat, com un lleó ferotge, ha rugit contra mi: per això l’he detestada.     9 La meva heretat és un cau de hienes,  els voltors l’ataquen de tots costats. Aneu, aplegueu totes les feres, dueu-les al carnatge!     10 Molts pastors han assolat la meva vinya i trepitjat el meu camp. Han convertit el meu camp preferit en un desert devastat;     11 l’han deixat fet una desolació, i ara ell plora, desolat, davant meu. Tot el país és arrasat i no hi ha qui en faci cas.     12 Els devastadors han arribat a tots els tossals del desert, perquè el Senyor té una espasa que devora;  d’un cap a l’altre del país no hi ha pau per a ningú.     13 Sembraven blat, i han collit espines; s’han escarrassat sense treure’n profit. Avergonyiu-vos de la misèria de collita: és fruit del gran enuig del Senyor.» Avís del Senyor als pobles veïns d’Israel      14 «Això faig saber jo, el Senyor, a tots els veïns malvats, que viuen a tocar de l’heretat que vaig donar al meu poble d’Israel: Els arrencaré de la seva terra, igual com arrencaré d’enmig d’ells la gent de Judà. 15 Però, després que els hauré desarrelat, em tornaré a compadir d’ells i els retornaré a la seva terra i a la seva heretat. 16 Si aleshores ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aprenen el costum que té el meu poble de jurar pel meu nom, dient: “Per la vida del Senyor”, jo els faré viure enmig del meu poble. 17 Però si alguna d’aquelles nacions no fa cas de mi, la desarrelaré, l’arrencaré i la destruiré. Ho dic jo, el Senyor.»