1 El sacerdot Paixhur, fill d’Immer,  s’encarregava de la vigilància al temple del Senyor. Quan va sentir que Jeremies profetitzava tot això, 2 va fer apallissar el profeta i el va lligar al cep  que hi havia a la porta superior de Benjamí, la del temple del Senyor.  3 L’endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, aquest li va dir: —El Senyor ja no t’anomena Paixhur, sinó Magor-Missabib (que vol dir “terror de tot arreu”).  4 Això t’anuncia el Senyor: “Jo faig de tu un terror per a tu i per a tots els teus amics.  Amb els teus propis ulls veuràs com cauen sota l’espasa dels enemics. Posaré tota la gent de Judà en mans del rei de Babilònia: en matarà alguns amb l’espasa i en deportarà d’altres a Babilònia. 5 Tota la riquesa d’aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s’ho enduguin a Babilònia.  6 I tu, Paixhur, i tots els qui viuen a casa teva, anireu al captiveri. Arribaràs a Babilònia, allà moriràs, i allà t’enterraran, a tu i a tots els teus amics que has enganyat amb les teves profecies.” Confessions de Jeremies (V)      7 Senyor, m’has seduït i m’he deixat seduir; has volgut forçar-me i te n’has sortit. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi.      8 Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar: «Violència, destrucció!» M’has adreçat la teva paraula, i tot el dia m’insulten i m’ultratgen.     9 Si em dic: «No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom»,  llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos:  he provat d’apagar-lo i no he pogut.     10 En sento molts que mormolen: «Aquest és “Terror de tot arreu”.  Denuncieu-lo, i nosaltres també el denunciarem.» Tots els meus millors amics esperen que ensopegui: «Qui sap si es deixarà enganyar i el podrem fer caure, i prendrem revenja d’ell.»      11 Però el Senyor és al meu costat com un guerrer poderós: els meus perseguidors ensopegaran, no podran fer res.  El seu fracàs els cobrirà de vergonya, el seu deshonor no serà mai oblidat.      12 Senyor de l’univers, tu saps si un home t’és fidel, tu penetres l’interior dels cors. Fes que pugui veure com els demanes comptes, ja que he confiat  a tu la meva causa.      13 Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell ha salvat la vida dels pobres de les mans dels malvats.      14 Maleït sigui el dia que vaig néixer: que ningú no proclami beneït el dia que la mare em va infantar!      15 Maleït l’home que va córrer a dir al meu pare que havia tingut un fill i li va donar una alegria!     16 Que aquell home sigui com les ciutats que el Senyor va destruir sense compassió!  Que al matí senti clamors i al migdia crits de guerra!      17 Per què aquell dia no em va matar abans de néixer? La mare m’hauria fet de sepulcre, les seves entranyes m’haurien portat eternament.     18 Per què vaig sortir del si matern si havia de tastar pena i sofriments i acabar els meus dies en la vergonya?