1 Després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va deportar al seu país des de Jerusalem el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, juntament amb els prohoms de Judà, els ferrers i els serrallers, el Senyor em va mostrar dos cistells de figues posats l’un al costat de l’altre davant el temple del Senyor. 2 En un dels cistells hi havia figues molt bones, tan bones com les figues primerenques, i a l’altre hi havia figues molt dolentes, tant que no es podien menjar. 3 El Senyor em va dir: —Què veus, Jeremies? Vaig respondre: —Figues: les bones són molt bones; però les dolentes ho són tant, que no es poden menjar de tan dolentes. 4 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula: 5 —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Així com dona gust de mirar aquestes figues bones, jo també miraré amb benvolença els deportats de Judà al país dels caldeus, que jo mateix he expulsat d’aquesta ciutat. 6 Posaré sobre ells la meva mirada benvolent i els faré tornar en aquesta terra, els reconstruiré per no enderrocar-los més i els plantaré per no arrencar-los més. 7 Els obriré el cor perquè em coneguin: sabran que jo soc el Senyor. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu: es convertiran a mi de tot cor. 8 »En canvi, això diu el Senyor: Tractaré igual com figues que, de tan dolentes, no es poden menjar, Sedecies, rei de Judà, la seva cort i la resta dels habitants de Jerusalem, els que queden en aquest país i els que habiten al país d’Egipte. 9 En faré un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Seran motiu d’insults i de sàtires, tema d’escarni i de malediccions pertot arreu on els dispersaré. 10 Enviaré contra ells l’espasa, la fam i la pesta, fins que desapareixeran de la terra que jo els vaig donar, a ells i als seus pares.