1 Això diu el Senyor: Aixecaré contra Babilònia, contra els qui habiten al cor mateix de l’enemic,  un vent devastador.      2 Enviaré estrangers per ventar  Babilònia  i deixar neta aquella terra: li cauran al damunt de tot arreu el dia del desastre.     3 »Que l’arquer dispari contra l’arquer i no es quedi arronsat  dins la cuirassa. No planyeu els seus joves guerrers, extermineu tot l’exèrcit.     4 Hi haurà víctimes que cauran en el país dels caldeus, a les seves places n’hi haurà que sucumbiran traspassats.      5 Israel i Judà no són pas vidus del seu Déu, del Senyor de l’univers.  I és que aquell país  era ple d’ofenses contra el Sant d’Israel.»     6 Fugiu de Babilònia, salveu la vida, no sucumbiu per culpa d’ella!  Perquè ara ve el temps que el Senyor demanarà comptes: li donarà la paga que es mereix.      7 Babilònia era una copa d’or en mans del Senyor i embriagava tota la terra. Les nacions bevien del seu vi fins al punt que perdien el seny.      8 Però de cop ha caigut i s’ha esmicolat. Planyeu-vos per ella!  Porteu bàlsam per a les seves ferides: potser es curarà.      9 Hem volgut posar remei a Babilònia, però no en té. Abandoneu-la, tornem al nostre país, perquè la seva condemna arriba fins al cel, s’aixeca fins als núvols.     10 El Senyor ha sentenciat a favor nostre. Anem a Sió a proclamar tot el que ha fet el Senyor, el nostre Déu.      11 El Senyor ha inspirat els reis de Mèdia, perquè té planejat de destruir Babilònia.  És que el Senyor demana comptes per la destrucció del seu temple.  «Aguseu les fletxes, ompliu-ne els buiracs.      12 Arboreu l’estendard contra els murs de Babilònia,  estrenyeu el setge, poseu sentinelles contra ella,  pareu emboscades. El Senyor ho ha planejat i compleix el que té dit contra els habitants de Babilònia.     13 Babilònia, que vius vora un gran riu,  plena de tresors: ets com un teixit que arriba al final, a punt que en tallin l’ordit.      14 T’ho juro per mi mateix, jo, el Senyor de l’univers: T’ompliré d’una munió d’homes, nombrosos com llagostes,  i cantaran sobre teu com qui trepitja raïm.»      15 El Senyor ha fet la terra amb el seu poder, amb la seva saviesa sosté els continents; ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.     16 Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua dalt al cel; fa pujar els núvols des de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls.      17 A tots els manca senderi: els argenters s’avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè;     18 són coses absurdes, un autèntic engany. Desapareixeran quan el Senyor demanarà comptes.     19 Ell és la possessió del poble de Jacob, no s’assembla a aquests ídols: és el creador de tot, la part destinada a la seva heretat.  El seu nom és «Senyor de l’univers».      20 «Tu, Babilònia,  eres la meva maça, eres la meva arma: amb tu esclafava nacions i destruïa reialmes;      21 esclafava cavalls i cavallers, els carros de guerra i les seves dotacions;     22 amb tu esclafava homes i dones, vells i criatures, noies i nois;      23 esclafava pastors i ramats, llauradors i jovades; amb tu esclafava governadors i prefectes.      24 »Però ara faré pagar a Babilònia i als habitants de Caldea tot el mal que han fet a Sió i que vosaltres heu vist. Ho dic jo, el Senyor.     25 Vinc contra tu, muntanya destructora que destruïes tota la terra; aixeco la mà contra tu  i rodolaràs penyes avall:  seràs una muntanya cremada. Ho dic jo, el Senyor.     26 No trauran de tu cap pedra angular ni cap pedra de fonament: quedaràs eternament assolada. Ho dic jo, el Senyor.     27 Arboreu un estendard en el país, convoqueu les nacions a toc de corn,  mobilitzeu-les contra Babilònia: crideu els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz,  designeu un cabdill contra ella, envieu cavalls com llagostes eriçades.     28 Mobilitzeu nacions que l’ataquin: els reis de Mèdia, amb els seus governadors i prefectes, i tot el territori del seu domini.     29 La terra tremola i dansa quan es compleixen els plans del Senyor contra Babilònia: convertir aquell país en una solitud deshabitada.      30 Els més valents dels babilonis han parat de combatre, s’estan dins les fortaleses; els falla el valor, s’han tornat com donetes.  Els forrellats s’han trencat, les cases estan incendiades.     31 Un correu corre rere l’altre, un missatger rere l’altre missatger, per anunciar al rei de Babilònia que tota la ciutat ha estat presa.     32 Els guals són ocupats, han incendiat els aiguamolls, els guerrers estan morts de por.     33 Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: la ciutat de Babilònia és com una era al temps del batre;  dintre de poc li arribarà la collita.»  Israel     34 M’ha devorat, m’ha trasbalsat Nabucodonosor, rei de Babilònia; m’ha deixat com un plat buit, m’ha engolit com un drac: s’ha omplert el ventre del bo i millor que jo tenia, i després m’ha vomitat.     35 La gent de Sió s’exclama: «Que la meva carn trepitjada caigui sobre Babilònia!» Jerusalem s’exclama: «Que la meva sang vessada caigui sobre els habitants de Caldea!»     36 El Senyor respon: «Jo pledejaré a favor teu i et faré justícia;  eixugaré el seu riu i estroncaré les seves fonts.      37 Babilònia serà un munt de runa, un cau de xacals, un motiu d’estupor i de riota, un indret sense habitants.  Babilònia     38 »De moment, rugeixen com lleons, xisclen com cadells de lleona.     39 Jo els preparo un festí per satisfer-los la passió,  els embriagaré fins que arribin a l’eufòria,  i després dormiran un son etern: no se’n despertaran.  Ho dic jo, el Senyor.     40 Els faré baixar com anyells a l’escorxador, igual que els moltons i els bocs.  Elegia per Babilònia     41 »Com ha estat presa i conquerida Xeixac,  orgull de tota la terra! Com ha quedat desolada Babilònia enmig de les nacions!     42 Les onades tumultuoses de la mar han arribat a Babilònia i l’han coberta.     43 Les seves ciutats han quedat desolades, ara són una terra eixuta i estepària, una terra que no habitarà ningú, que cap home no travessarà.      44 Passaré comptes amb el déu Bel  a Babilònia, li faré vomitar el que ha engolit.  No hi afluiran les nacions per adorar-lo. »Les muralles de Babilònia s’han esfondrat.     45 Fuig-ne, poble meu, salveu la vida, que no us toqui l’ardor del meu enuig.      46 »No us desanimeu, no temeu pels rumors que corren pel país: que hi haurà violència, o que un governant en traurà un altre. Penseu que, any rere any, els rumors augmentaran.      47 »Ara, doncs, venen dies que jo passaré comptes amb els ídols de Babilònia. Tot el seu país en quedarà avergonyit: les víctimes cauran enmig de la ciutat.      48 El cel i la terra, i tot el que s’hi mou, cridaran de goig pel que passarà a Babilònia,  quan del nord li arribaran devastadors.  Ho dic jo, el Senyor.» El profeta     49 A Babilònia, també hi podrien caure víctimes d’entre la gent d’Israel, com hi cauran víctimes provinents de tota la terra.      50 Però si fins ara us ha respectat l’espasa, aneu-vos-en, no us hi quedeu! Quan sigueu lluny, recordeu-vos del Senyor, porteu Jerusalem en els vostres cors.  El poble de Déu     51 Quina ignomínia quan sentíem els ultratges! La vergonya ens cobria el rostre, quan uns estrangers van penetrar al lloc més sant del temple del Senyor.  El Senyor     52 «Ara, doncs, venen dies que jo passaré comptes amb els ídols de Babilònia: per tot el país gemegaran les víctimes.  Ho dic jo, el Senyor.     53 Ni que Babilònia pugés fins al cel i posés la fortalesa a les altures,  jo hi faria arribar els seus qui l’han de devastar. Ho dic jo, el Senyor.» El profeta     54 Crits d’auxili a Babilònia! Desastre immens al país dels caldeus!     55 El Senyor devasta Babilònia i farà callar aquella cridòria que bramula com les onades de la mar  i ressona com un tro.      56 El devastador ataca Babilònia, agafa els seus guerrers, són trencats els seus arcs. Perquè el Senyor, el Déu que fa justícia, els dona el que es mereixen.      57 «Embriagaré els seus nobles i els seus savis, els seus governants, prefectes i guerrers: dormiran un son etern i no se’n despertaran.  Ho dic jo, el Rei. “Senyor de l’univers” és el meu nom.      58 »Això diu el Senyor de l’univers: Les muralles de Babilònia, l’espaiosa, seran arrasades;  els seus portals, tan alts, seran incendiats. Els pobles han treballat per no res, les nacions s’han fatigat per una obra que ha acabat al foc.»  El missatge llançat a l’Eufrates     59 Missatge que el profeta Jeremies va confiar a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià,  que, com a cap d’allotjament, va anar a Babilònia acompanyant Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat.      60 Jeremies va escriure en un rotlle  totes les desgràcies que caurien sobre Babilònia, totes les profecies escrites fins aquí. 61 Després digué a Seraià: —Quan seràs a Babilònia llegeix en veu alta totes aquestes profecies 62 i digues: “Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc i que ni homes ni bèsties no hi viuran més i es convertirà en una solitud eterna.”  63 Després de llegir el rotlle lliga-hi una pedra i llança’l al mig de l’Eufrates 64 tot dient: “Així s’enfonsarà Babilònia i no se n’aixecarà: sofrirà la dissort que jo faré caure damunt d’ella.”  Fins aquí les paraules de Jeremies.