1-2 »I tu, fill d’home, quan s’hauran complert els dies del setge, agafa una espasa afilada i, com si fos una navalla de barber, passa-te-la pel cap i per la barba.  Pren després unes balances i pesa-hi el pèl en tres parts. Un terç, crema’l al mig de la ciutat; un altre terç, fes-lo a miques amb l’espasa al voltant de la ciutat; el darrer terç, escampa’l als quatre vents, que jo el perseguiré amb l’espasa desembeinada. 3 Però dels cabells, agafa’n uns quants i lliga’ls a les borles del teu mantell; 4 d’aquests, agafa’n encara alguns i crema’ls; d’allí en sortirà un foc contra Israel.      5 »Això us fa saber el Senyor Déu: Així és Jerusalem! Jo l’havia assentada enmig de les nacions, envoltada de països;  6 però ella s’ha rebel·lat contra les meves decisions, amb més perversitat que els altres pobles; s’ha alçat contra els meus preceptes, més encara que els països que l’envolten. És cert, han rebutjat les meves ordres, no han seguit els meus preceptes.     7 »Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: La vostra rebel·lió ha estat pitjor que la de les nacions que us envolten i no heu seguit els meus preceptes, no heu fet cas de les meves decisions i ni tan sols heu observat els costums d’aquelles altres nacions. 8 Per això el Senyor Déu et diu: També jo vinc contra tu, Jerusalem, i enmig teu executaré la sentència, a la vista de les nacions.  9 Per totes les teves pràctiques abominables, faré dintre teu el que mai no he fet ni faré mai més. 10 Enmig teu els pares es menjaran els fills, i els fills es menjaran els pares;  jo executaré la sentència contra tu i dispersaré als quatre vents tota la teva resta.  11 Jo, el Senyor Déu, ho afirmo, tan cert com visc: Tu has profanat el meu santuari amb tots els teus ídols detestables i abominables; doncs jo també et passaré la navalla  i no tindré una mirada de compassió ni et planyeré.  12 Dintre teu un terç morirà de pesta o serà consumit per la fam; un altre terç caurà víctima de l’espasa al teu voltant,  i al darrer terç l’escamparé als quatre vents i el perseguiré amb l’espasa desembeinada.  13 Portaré fins al límit la meva indignació, desfogaré el meu enuig i faré justícia. Així satisfaré la meva indignació contra ells. Llavors sabran que jo, el Senyor, els havia parlat engelosit.  14 Et convertiré en una ruïna, burla de les nacions que t’envolten i de tots els vianants. 15 Seràs objecte d’escarni i de sarcasme, motiu d’escarment i d’estupor per a les nacions veïnes, quan executaré contra tu la sentència amb indignació, enuig i càstigs severs. Soc jo, el Senyor, qui t’ho diu.      16 »Quan jo, per exterminar-vos, llançaré les fletxes malignes de la fam, us agreujaré la carestia que patiu i us destruiré la provisió de pa. 17 Enviaré contra vosaltres les feres i la fam, i et quedaràs sense fills; hi haurà pesta i homicidis, i encara faré venir contra tu l’espasa de l’enemic. Soc jo, el Senyor, qui t’ho diu.