1 L’any sisè de la deportació de Jeconies, el dia cinc del sisè mes, jo estava assegut a casa meva i els ancians de Judà seien davant meu. Allí la mà del Senyor Déu es va apoderar de mi 2 i vaig veure una figura semblant a la d’un home: el vaig veure, de mig cos en avall, com un foc, i de mig cos en amunt, com nimbat de resplendor, semblant al metall incandescent. 3 Llavors allargà la mà, em prengué pels cabells, i l’Esperit, en visió divina, em va aixecar entre la terra i el cel; llavors em dugué a Jerusalem, a l’entrada de la porta nord de l’atri interior, allí on hi ha l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor. 4 Allà hi havia la presència gloriosa del Déu d’Israel, tal com jo l’havia vista a la plana. 5 Ell em digué: —Fill d’home, mira cap al nord. Jo hi vaig dirigir la mirada, i just a l’entrada que dona a l’altar hi havia l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor. 6 Ell continuà dient-me: —Fill d’home, no veus què fan? ¿No t’adones de les grans abominacions que la gent d’Israel comet aquí, en el meu santuari, tan grans que em veuré obligat a abandonar-lo? Doncs encara veuràs abominacions pitjors. 7 Llavors em va dur a l’entrada de l’atri, vaig mirar i vaig veure un esvoranc a la paret. 8 Ell em digué: —Fill d’home, travessa la paret. Jo vaig travessar-la. Hi havia una obertura. 9 Ell em va dir: —Entra i mira quines abominacions s’hi cometen. 10 Vaig entrar i vaig veure representacions de tota mena de rèptils i d’altres animals detestables, tots els ídols d’Israel, gravats a la paret tot al voltant. 11 Setanta homes dels ancians d’Israel, entre ells Jaazaniahu, fill de Xafan, estaven drets davant d’ells, cada un amb el seu encenser a la mà. El perfum de l’encens pujava amunt. 12 I em digué: —¿Has vist, fill d’home, què fan a les fosques els notables d’Israel, cada un dins la cambra on té la seva imatge? Perquè diuen: “El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat el país.” 13 I continuà dient-me: —Encara veuràs cometre abominacions pitjors. 14 Llavors em va dur a l’entrada de la porta nord del temple del Senyor, on hi havia unes dones assegudes que ploraven per Tammuz. 15 Ell em digué: —¿Has vist, fill d’home? Doncs encara veuràs abominacions pitjors que aquestes. 16 Em va dur encara a l’atri interior del temple del Senyor. A l’entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l’altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d’esquena al santuari del Senyor i de cara a l’orient, prosternats mirant al sol. 17 I em digué: —¿Has vist, fill d’home? ¿A la gent de Judà li semblen poca cosa les abominacions comeses aquí? Després d’haver omplert el país de violència i d’haver tornat a irritar-me, mira com es posen davant meu per ofendre’m a la cara. 18 Doncs jo també respondré indignat: no els miraré amb compassió ni en tindré pietat; encara que clamin desesperadament a les meves orelles, no els escoltaré.