1 »Entona una complanta dedicada als reis d’Israel. 2 Digues: »“Quina lleona entre els lleons, la teva mare! Ajaçada enmig de lleons, criava els seus cadells. 3 En va pujar un que es feu un lleó jove; va aprendre a esqueixar la presa i a devorar homes. 4 Les altres nacions ho saberen, l’atraparen en un parany i, amb garfis, se’l van endur cap al país d’Egipte. 5 Quan la lleona va veure que era en va la seva esperança, prengué un altre dels cadells i en feu un lleó jove. 6 Ell trescava entre els altres lleons, esdevingut un lleó jove; va aprendre a esqueixar la presa i a devorar homes. 7 Destrossà baluards, devastà places fortes, tot el país s’esglaiava en sentir el seu rugit. 8 Les nacions veïnes s’aplegaren per caçar-lo, li van posar un filat i l’atraparen en el parany. 9 Amb garfis el ficaren a la gàbia i el conduïren al rei de Babilònia, que el tancà a les masmorres perquè no se sentís més el seu rugit per les muntanyes d’Israel. 10 »La teva mare era com un cep plantat vora l’aigua. Era frondós i fecund, les aigües l’amaraven. 11 Tenia sarments vigorosos, bons per a ceptres reials; el seu cimall s’elevava a frec dels núvols; era imposant la seva alçària i l’abundor dels seus sarments. 12 Però, arrencat amb furor, va ser llançat per terra: el vent del desert l’eixugà, els seus fruits caigueren, se li assecaren els sarments vigorosos i el foc els consumí. 13 Ara està plantat al desert, en terra eixuta i assedegada. 14 Del seu tronc n’ha sortit foc, que ha consumit sarments i fruit. Ja no té cap sarment vigorós, cap ceptre per a governar.” »És una complanta, i com a complanta serà cantada.