1 Diu el Senyor: «Quan Israel era un noi me’l vaig estimar, d’Egipte vaig cridar el meu fill. 2 Però ell és d’aquells que, com més els crides, més se te’n van: oferien sacrificis als Baals, cremaven ofrenes als ídols. 3 Jo mateix vaig ensenyar Efraïm a caminar agafant-lo pels braços, però ells no han reconegut que jo els he guarit. 4 Jo els atreia cap a mi amb llaços d’afecte i amor. Feia com qui aixeca un jou del coll i deixa lliure la boca, m’acostava cap a ell i li donava menjar. 5 »No tornarà al país d’Egipte, però el rei d’Assíria el dominarà, perquè no han volgut tornar a mi. 6 La guerra farà estralls a les seves ciutats: esbotzarà les barres de les portes i els engolirà per culpa de les seves intrigues. 7 Els del meu poble s’aferren a la seva apostasia. Els exhorten a mirar cap al cel, però cap d’ells no es redreça. 8 »Efraïm, com t’he de tractar? ¿T’haig d’abandonar, Israel? ¿Haig de tractar-te com Admà? ¿He de deixar-te com Seboïm? Això em trasbalsaria el cor, s’encendria la meva pietat. 9 No cediré a la meva indignació, no tornaré a destruir Efraïm, perquè jo soc Déu i no un home, soc el Sant, present enmig teu: no soc dels qui es passegen d’ací d’allà. 10 Vindran darrere meu, i jo, el Senyor, rugiré com un lleó; rugiré, i els meus fills vindran de ponent. 11 Vindran des d’Egipte, com ocells, com coloms des del país d’Assíria, i els faré viure a casa seva. Ho dic jo, el Senyor.»