1 Diu el Senyor: «Els d’Efraïm m’han envoltat de mentides, els d’Israel m’han enganyat; però Judà és encara amb Déu, es manté fidel al qui és santíssim. 2 Efraïm s’alimenta de vent, tot el dia va darrere el vent de llevant; multiplica mentides i desastres. Fa una aliança amb Assíria, i obsequia Egipte amb oli.» 3 El Senyor pledeja amb Judà i demana comptes als de Jacob per la seva manera d’obrar: els farà pagar el mal que han fet. 4 Jacob va suplantar el seu germà dins les entranyes de la mare, i quan va ser un home va lluitar amb Déu, 5 lluità amb un àngel i el va vèncer; va suplicar i obtingué el seu favor. Déu l’anà a trobar a Betel i allí ens va parlar a nosaltres: 6 «El Senyor és el Déu de l’univers; amb aquest nom ha de ser invocat. 7 Tu, per tant, torna al teu Déu, sigues fidel i just, espera sempre en el teu Déu.» 8 Diu el Senyor: «Els de Canaan fan servir balances falses, els agrada d’estafar. 9 I els d’Efraïm diuen: “El cas és que som rics, hem guanyat una fortuna, i en tots els nostres guanys ningú no hi trobarà culpa ni pecat.” 10 Doncs bé, jo, el Senyor, que soc el vostre Déu des que éreu a Egipte, us tornaré a fer viure en tendes com en el temps que us vaig aplegar. 11 Jo he parlat als profetes, jo els he concedit moltes visions, i per mitjà dels profetes m’explicaré.» 12 Guilad era un cau de maleficis; ara s’ha convertit en no res. A Guilgal sacrificaven vedells, però els seus altars són ara munts de pedres entre els solcs dels camps. 13 Jacob va fugir al país dels arameus; ell, Israel, es posà a servir per aconseguir una muller, i per ella va guardar els ramats. 14 Gràcies a un profeta, el Senyor va fer pujar Israel d’Egipte, i per ell el poble era guardat. 15 Però els d’Efraïm han irritat amargament el seu Senyor, i ell els farà responsables de la sang vessada, els tornarà les ofenses que han comès.