1 Samaria es rebel·la contra el seu Déu: és culpable de la seva falta.  Els seus habitants cauran víctimes de l’espasa, les criatures seran esclafades i les dones embarassades seran esventrades.»  Crida a la conversió     2 Israel, torna al Senyor, el teu Déu! La teva culpa t’ha fet ensopegar.     3 Torna al Senyor i porta-li com a ofrena aquestes paraules: «Perdona totes les nostres culpes i accepta’ns el bo i millor; en comptes de vedells, t’oferim la pregària dels nostres llavis.      4 Assíria no ens pot salvar, ni ens salvarà cap esquadró de cavallers, ni direm a l’obra de les nostres mans que és el nostre Déu. Tu, Senyor, et compadeixes dels orfes.»  Promesa del Senyor a Israel     5 Diu el Senyor: «Jo els guariré de la seva infidelitat i els estimaré amb tot el cor. Ja no estic indignat amb ells.      6 Seré per a Israel com la rosada; florirà com el lliri i la seva soca arrelarà com la dels àlbers.     7 Els seus rebrots creixeran, i tindrà la ufana de l’olivera i la fragància del Líban.     8 Es refaran els qui visquin a la seva ombra, seran fecunds com el blat, creixeran com una parra i es parlarà d’ells com del vi del Líban.     9 Efraïm, què tinc a veure amb els ídols? Soc jo qui respon i vetlla per tu. Soc com una savina frondosa: els teus fruits venen de mi.»  Paraules finals     10 ¿Qui és prou savi per a entendre això, prou intel·ligent per a comprendre-ho? Els camins del Senyor són planers, i els homes justos els segueixen, però hi ensopeguen els qui no són fidels.