1 Missatge revelat a Abdies. Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom. Hem sentit aquest missatge del Senyor, i un enviat el porta a les nacions: «Sortim, sortim a combatre contra Edom!» Pecat i càstig d’Edom 2 Diu el Senyor: «Jo et faré el més petit dels pobles, el més menyspreable de tots. 3 La teva altivesa t’ha enganyat, perquè vius a les escletxes de la roca, al cim dels turons, i afirmes: “Qui me’n podrà treure?” 4 Ni que t’enlairessis com l’àguila i fessis el niu a les estrelles, d’allà te’n faré caure. Ho dic jo, el Senyor. 5 Si de nit t’arriben lladres, si ve gent que t’espolia, com podries quedar tranquil? ¿No és cert que et saquejaran al seu gust? Si t’arriben uns veremadors, només en deixaran uns gotims! 6 Com han escorcollat el país d’Esaú i regirat els seus tresors! 7 Tots els aliats t’han expulsat del teu país. Els teus millors amics t’han traït i dominat; ells, que compartien el teu pa, t’han parat trampes sota els peus. I tu encara no tens seny! 8 »¿No és cert que aquell dia exterminaré d’Edom tots els seus savis, i no hi haurà més seny a la muntanya d’Esaú? Ho dic jo, el Senyor. 9 Els teus valents, Teman, s’esglaiaran, i així seran aniquilats tots els homes de la muntanya d’Esaú, per culpa de la mortaldat: 10 per culpa de la violència contra Jacob, el teu germà, quedaràs avergonyit i eliminat per sempre. 11 »El dia que t’estaves davant de Jerusalem, el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit, que uns estranys entraven per les seves portes i se la repartien a sorts, tu també vas fer com ells. 12 Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà, aquell dia funest! No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà el dia que els veies perduts; no havies de parlar-ne amb insolència el dia de l’opressió; 13 no havies d’entrar a la ciutat del meu poble el dia de la seva desgràcia; no t’havies de complaure en els seus mals el dia del seu desastre; no havies d’apoderar-te de les seves riqueses el dia de la seva calamitat; 14 no t’havies de plantar a les cruïlles per matar els seus fugitius, ni havies de lliurar els qui s’escapaven el dia de l’opressió. 15 És a prop el dia del Senyor, dia d’amenaça contra totes les nacions. Et faran a tu tal com tu has fet. Amb la mateixa paga et pagaran. 16 »Tal com vosaltres, poble meu, heu begut la copa a la meva muntanya santa, així mateix la beuran sense parar totes les nacions: els pobles la beuran i la buidaran, serà com si mai no haguessin existit! Restauració d’Israel 17 »Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta, que serà santa, i els del casal de Jacob posseiran els qui els posseïen. 18 El casal de Jacob serà un foc, i el de Josep, una flama, però el d’Esaú serà com la palla: l’encendran i el consumiran. Del casal d’Esaú no en quedarà res. Ho he dit jo, el Senyor. 19 Els de Judà que viuen al Nègueb ocuparan la muntanya d’Esaú, i els de la Xefelà, el país dels filisteus; també ocuparan els camps d’Efraïm i els camps de Samaria. I els de Benjamí ocuparan Galaad. 20 Els antics deportats, aquesta munió d’israelites, s’establiran a Canaan fins a Sarepta, i els antics deportats de Jerusalem que són a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb. 21 Pujaran victoriosos a la muntanya de Sió i governaran la muntanya d’Esaú. I la reialesa serà del Senyor!»