1 Paraula del Senyor comunicada a Miquees de Morèixet en temps de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà: paraula revelada sobre Samaria i Jerusalem. Contra els dirigents del poble (1-3) El càstig de Samaria 2 Escolteu, tots els pobles! Terra i els qui l’habiteu, estigueu atents! Que el Senyor Déu testifiqui contra vosaltres des del seu santuari del cel! 3 El Senyor surt del seu palau, baixa i camina sobre les altures del món. 4 Sota els seus passos s’esberlen les valls i es fonen les muntanyes, com la cera vora el foc, com l’aigua abocada pendís avall. 5 Tot això ho provoca la culpa de Jacob, els pecats dels d’Israel. Quin és el lloc culpable de Jacob? Samaria! Quin és el recinte idolàtric de Judà? Jerusalem! 6 Diu el Senyor: «Doncs jo faré de Samaria un munt d’enderrocs, una terra per a plantar-hi vinyes; escamparé les seves pedres per la vall i li descalçaré els fonaments. 7 Els seus ídols seran trossejats, i els guanys que en treu, llançats al foc. Esmicolaré aquelles estàtues, erigides gràcies a la paga de les prostitutes, i tornaran a ser paga de prostitutes.» Lamentació per les ciutats de Judà 8 Per això em doldré i em lamentaré, aniré descalç i nu, udolant com els xacals i somicant com els estruços. 9 El mal que fereix la ciutat no té remei, s’ha estès fins a Judà i ha arribat a la porta del meu poble, a Jerusalem mateix. 10 No ho divulgueu a Gat, aguanteu-vos el plor. A Betleafrà, rebolqueu-vos a la pols. 11 Aneu passant, habitants de Xafir, nus i avergonyits. La població de Saanan no gosa sortir. Els de Betaéssel fan dol i no us ajuden. 12 Els habitants de Marot es deleixen per temps millors, perquè de part del Senyor ha caigut el desastre a les portes de Jerusalem. 13 Enganxeu els cavalls als carros de guerra, habitants de Laquix, perquè vosaltres, imitant les infidelitats d’Israel, fóreu els primers a fer pecar la ciutat de Sió. 14 Per tot això, torneu el dot de Morèixet-Gat. Els ravals d’Aczib són una decepció per als reis d’Israel. 15 Habitants de Mareixà, el Senyor us tornarà a enviar el conqueridor. La noblesa d’Israel es refugiarà a Adul·lam. 16 En senyal de dol, rapa’t pels fills que estimes, deixa’t el cap pelat com un voltor, perquè els han deportat lluny de tu.