1 En els darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Hi afluiran nacions, 2 s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. 3 Ell serà jutge entre moltes nacions, arbitrarà sobre pobles nombrosos i llunyans. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. 4 Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o de la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat el Senyor de l’univers. 5 Els pobles van pel camí que els assenyala el seu déu, però nosaltres seguim el camí que ens assenyala el Senyor, el nostre Déu, per sempre més. 6 Diu el Senyor: «Aquell dia duré a la pleta les ovelles coixes, hi aplegaré les dispersades, les que jo mateix havia maltractat. 7 De les coixes en faré una resta escollida; de les allunyades, un poble nombrós. El Senyor serà el seu rei a la muntanya de Sió, des d’ara i per sempre. 8 I tu, Torre del Ramat, turó de la ciutat de Sió recobraràs la sobirania d’abans, la reialesa de Jerusalem.» 9 Ara, doncs, per què gemegues? ¿Que potser no tens rei o et falta el conseller, que ara sents uns dolors com la dona quan infanta? 10 Estremeix-te i retorça’t com la dona quan infanta, vila de Sió: ara sortiràs de la ciutat, acamparàs al ras i arribaràs a Babilònia. Allà seràs alliberada, allà et rescatarà el Senyor de la mà dels enemics. 11 Ara s’han ajuntat contra tu moltes nacions i diuen: «Que Sió sigui profanada, que els nostres ulls s’hi rabegin!» 12 Però les nacions ignoren els plans del Senyor, no entenen els seus designis: ell les té amuntegades com garbes a l’era. 13 Aixeca’t, doncs, i trilla, ciutat de Sió, perquè jo, el Senyor, et donaré banyes de ferro i peülles de bronze perquè destrossis molts pobles i en consagris el botí al Senyor, les seves riqueses al sobirà de tota la terra. 14 Però mentrestant fes-te incisions, ciutat en peu de guerra, que ens tenen assetjats i bastonegen a les galtes el qui governa Israel.