1 Diu el Senyor: «I tu, Betlem Efrata, ets petita per a ser comptada entre els clans de Judà, però de tu sortirà el qui ha de governar Israel. Els seus orígens venen d’antic, venen de l’eternitat.» 2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel. 3 Ell vindrà a pasturar amb el poder del Senyor, amb la glòria del nom del Senyor, el seu Déu. Viuran segurs perquè ell serà gran d’un cap a l’altre de la terra. 4 Ell serà la pau. Quan Assíria ocupi el nostre país i s’apoderi dels nostres baluards, li oposarem set pastors i vuit capitans, 5 que pasturaran amb l’espasa el país d’Assíria, el país de Nimrod amb l’espasa desembeinada. I ell ens alliberarà d’Assíria quan Assíria ocupi el nostre país i s’apoderi de les nostres fronteres. La resta d’Israel enmig de les nacions 6 Llavors la resta dels de Jacob serà, enmig de molts pobles, com la rosada que ve del Senyor o el ploviscó que rega l’herba, que no esperen res de cap home ni es refien dels mortals. 7 La resta dels de Jacob serà entre les nacions, enmig de molts pobles, com un lleó entre els animals feréstecs o com un cadell de lleó entre ramats d’ovelles: passen, trepitgen i trossegen, i no hi ha qui pugui arrencar-los la presa. 8 Alçaràs la mà contra els teus adversaris, i els teus enemics acabaran exterminats. 9 Diu el Senyor: «Aquell dia aniquilaré la teva cavalleria i destrossaré els teus carros de guerra; 10 aniquilaré les ciutats del teu país i arrasaré les teves fortaleses; 11 aniquilaré els sortilegis que tens a les mans i no et quedaran més bruixots; 12 aniquilaré les estàtues dels teus ídols i els pilars sagrats erigits dintre teu, perquè no et prosternis més davant l’obra de les teves mans; 13 arrencaré els bosquets sagrats plantats dintre teu, deixaré destruïdes les teves ciutats. 14 Encès d’indignació, faré justícia contra les nacions que no m’hauran obeït.»