1 Em quedo dret en el meu lloc de sentinella, estic a l’aguait a la meva
talaia, per veure què em respondrà el Senyor i què li puc respondre jo sobre la
meva queixa. Resposta del Senyor: el just i l’opressor 2 El Senyor m’ha
respost així: «Escriu el que jo et revelo, grava-ho sobre unes tauletes perquè
es pugui llegir sense entrebancs. 3 No és encara el moment que es compleixi,
però vola cap al terme i no fallarà. Espera-ho, si és que triga; segur que
vindrà sense retard. 4 Aquell poble s’enorgulleix però fracassarà, mentre
que el just viurà per la seva fidelitat. 5 Encara que presumeixen de ser
uns traïdors, no es mantindran aquests homes orgullosos. Obren la gola com
l’obre el país dels morts, i, com la mort, no diuen mai prou. Arrepleguen totes
les nacions, sotmeten tots els pobles. 6 Però tots els pobles els dedicaran
una cançó, amb burles i sàtires. Diran: La cançó de les cinc amenaces 6 »“Ai
dels qui acumulen béns que no són seus i s’enriqueixen amb penyores dels
altres! Fins quan obrareu així? 7 S’alçaran de sobte els vostres creditors,
es desvetllaran per sacsejar-vos, i us convertireu en el seu botí.
8 Vosaltres espoliàveu moltes nacions, però ara us espoliaran tots els
altres pobles com a assassins i tirans de la terra, de les ciutats i dels seus
habitants. 9 »Ai dels qui s’omplen la casa del producte d’estafes i posen
el niu a les altures per esquivar l’urpa de l’infortuni! 10 Heu planejat la
vergonya de casa vostra: destruint tants pobles, atempteu contra la vostra
vida. 11 Cridaran les pedres de les parets, i les bigues respondran des
dels sostres. 12 »Ai dels qui edifiquen amb sang una ciutat i la fonamenten
sobre la injustícia! 13 ¿No és, tot això, obra del Senyor de l’univers? El
treball dels pobles ha acabat al foc: les nacions s’han cansat en va. 14 El
país s’omplirà del coneixement de la glòria del Senyor, com l’aigua inunda la
conca del mar. 15 »Ai dels qui fan beure als seus companys barreges fortes
fins a embriagar-los per veure’ls despullats! 16 Us heu cobert d’infàmia i
no de glòria: beveu també vosaltres fins que ensenyeu el prepuci! El Senyor us
passarà la copa, i la infàmia cobrirà la vostra glòria. 17 Us caurà al
damunt la violència que el Líban ha sofert: els animals que en van fugir, ara us
esclafaran com a assassins i tirans de la terra, de les ciutats i dels seus
habitants. 18 »De què serveix una estàtua que un escultor ha modelat? O una
imatge de fosa que respon amb mentides? Com pot confiar un escultor en la seva
escultura fins a fabricar-se uns ídols muts? 19 »Ai dels qui diuen a una
fusta: ‘Desperta’t!’, i a la pedra muda: ‘Desvetlla’t!’ Què us poden respondre,
aquests ídols? Van coberts d’or i de plata, però a dins no tenen cap alè de
vida. 20 En canvi, el Senyor viu en el seu temple sant. Que calli davant
d’ell tota la terra.”»