1 El mes vuitè de l’any segon del regnat de Darius, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó. Li digué: 2 —Jo, el Senyor, em vaig irritar molt contra els vostres pares. 3 Ara, però, digues als israelites: “Això us fa saber el Senyor de l’univers: Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 4 No sigueu com els vostres pares: els profetes del seu temps els exhortaven de part del Senyor de l’univers dient-los: ‘Deixeu els mals camins i les males accions.’ Però ells no els escoltaven, no feien cas de mi. Ho dic jo, el Senyor. 5 Els vostres pares ja no hi són, i els profetes no viuen per sempre, 6 però les meves paraules i els meus determinis, que vaig confiar als meus servents, els profetes, van arribar fins als vostres pares. Llavors ells van tornar a mi i van reconèixer que jo, el Senyor de l’univers, els tractava com m’havia proposat per culpa del seu comportament i de les seves obres.” Primera visió: els cavalls 7 L’any segon del regnat de Darius, el dia vint-i-quatre del mes onzè, que és el mes de xebat, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó. 8 De nit, en una visió, vaig veure un cavaller que muntava un cavall roig. S’estava a la vall profunda, enmig d’unes murtres. Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i blancs. 9 Jo vaig preguntar: —Qui són aquests, senyor meu? L’àngel que parlava amb mi em va respondre: —Ara t’ho faré saber. 10 I el cavaller que estava entre les murtres va dir: —Són els qui el Senyor ha enviat a recórrer la terra. 11 Aleshores aquests van informar l’àngel del Senyor que s’estava entre les murtres: —Hem recorregut la terra, i a tot arreu hi ha pau i tranquil·litat. 12 L’àngel del Senyor va exclamar: —Senyor de l’univers, ja fa setanta anys que estàs irritat contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà: quant de temps tardaràs encara a sentir-ne compassió? 13 El Senyor va respondre a l’àngel amb paraules consoladores i reconfortants. El Senyor tornarà a Jerusalem 14 L’àngel que parlava amb mi em va ordenar que proclamés aquest missatge del Senyor de l’univers: «M’estimo Jerusalem amb gelosia, Sió amb un amor ardent. 15 Però és gran la meva indignació contra les nacions que viuen confiades: quan em veieren indignat contra el meu poble se’n van aprofitar per a fer-li mal. 16 Per això jo, el Senyor, declaro que em tornaré a compadir de Jerusalem; el meu temple serà reedificat i la ciutat serà reconstruïda. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.» 17 L’àngel em va cridar perquè proclamés encara: «Això anuncia el Senyor de l’univers: Les meves ciutats tornaran a estar plenes de béns, em tornaré a compadir de Sió, continuaré estimant Jerusalem.»