1 L’àngel que parlava amb mi em va tornar a despertar com desperten un home quan dorm. 2 Em va preguntar: —Què veus? Li vaig respondre: —Veig un canelobre tot d’or i, a dalt, un recipient per a l’oli. El canelobre té set gresols i set brocs que alimenten cada un dels gresols. 3 Als costats del canelobre hi ha dues oliveres, l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra. 4 Llavors vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: —Què vol dir això, senyor meu? 5 Ell em va respondre: —No ho entens? Li vaig replicar: —No, senyor meu. 6 Aleshores l’àngel em va dir: —El Senyor comunica a Zorobabel aquestes paraules: “No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 7 Què és aquest munt de runes per a Zorobabel? Ell el converteix en una esplanada, retroba la primera pedra del santuari i tots aclamen: Visca, visca! La pedra!” 8 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 9 —Les mans de Zorobabel han posat els fonaments del santuari i les seves mans acabaran de construir-lo. Quan això es complirà, reconeixereu que el Senyor de l’univers m’ha enviat a vosaltres. 10 Els qui es reien dels inicis insignificants, ara s’alegren de veure la pedra de plom, la primera pedra, en mans de Zorobabel: en ella hi ha els set ulls del Senyor que inspeccionen el país. 11 Després vaig preguntar a l’àngel: —Què volen dir les dues oliveres que hi ha a la dreta i a l’esquerra del canelobre? 12 Li vaig preguntar també: —Què signifiquen les dues branques d’olivera que hi ha al costat de les dues canelles d’or que deixen rajar l’oli daurat? 13 L’àngel em va respondre: —No ho entens? Li vaig replicar: —No, senyor meu. 14 Aleshores ell em va dir: —Són els dos ungits que estan al servei del sobirà de tota la terra. 1 El Senyor em va mostrar el gran sacerdot Jeixua, dret davant l’àngel del Senyor. L’Acusador estava a la seva dreta per acusar-lo, 2 però el Senyor li va dir: —Acusador, el Senyor et fa callar; et fa callar ell, que estima Jerusalem. ¿No veus que aquest és un tió arrencat del foc? 3 Jeixua, que estava dret davant l’àngel, portava el vestit brut. 4 L’àngel va manar als seus assistents que l’hi traguessin i va dir a Jeixua: —Mira, et trec del damunt les culpes i et poso un vestit de festa. 5 Va manar també que li posessin al cap una diadema neta. Li van posar la diadema i el vestit, davant l’àngel del Senyor. 6 Llavors l’àngel va declarar solemnement a Jeixua: 7 —Això t’anuncia el Senyor de l’univers: »“Si segueixes els meus camins i compleixes els meus manaments seràs el cap del meu temple, vetllaràs pels meus atris i et tindré per assistent. 8 Escolta, doncs, Jeixua, gran sacerdot; escolteu també vosaltres, els qui l’envolteu, que seieu davant d’ell i sou un signe per al futur. Jo envio Germen, el meu servent. 9 Poso aquesta pedra davant de Jeixua, una sola pedra amb set ulls; hi gravaré una inscripció. En un sol dia esborraré la culpa d’aquest país. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 10 Aquell dia us convidareu els uns als altres sota la parra i sota la figuera. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.”