1 Líban, obre les teves portes, que el foc devori els teus cedres. 2 Crida de dolor, xiprer: el cedre ha caigut, han destruït l’arbre alterós. Crideu de dolor, roures de Basan: han arrasat el bosc impenetrable. 3 Se sent el clam dels pastors, han destruït la seva altivesa. Se sent el rugit dels lleons, han devastat el bosc frondós del Jordà. El pastor i les ovelles 4 El Senyor, el meu Déu, em va dir: —Pastura les ovelles destinades a l’escorxador. 5 Els qui les compren les maten impunement; els qui les venen diuen: “Beneït sigui Déu! Quin bon negoci!” Ni tan sols els seus pastors no se’n compadeixen. 6 Doncs jo tampoc no em tornaré a compadir dels habitants d’aquest país. Posaré cadascú a mercè del seu veí i del seu rei. Que destrueixin el país! No faré res per salvar-los. Ho dic jo, el Senyor. 7 Vaig començar, doncs, a pasturar a compte dels negociants les ovelles destinades a l’escorxador. Llavors vaig agafar dues vares de pastor: una, la vaig anomenar Acord, i l’altra, Unió, i vaig portar el ramat a pasturar. 8 En un sol mes vaig descartar tres pastors, però vaig perdre també la paciència amb les ovelles, i elles es van cansar igualment de mi. 9 Aleshores vaig dir: —No us pasturo més. La que es mori, que es mori, i la que es perdi, que es perdi; i les que quedin, que es devorin les unes a les altres. 10 Llavors vaig agafar la vara Acord i la vaig trencar per desfer el pacte que havia fet amb tots els pobles veïns. 11 El pacte es va desfer aquell mateix dia, i els negociants d’ovelles que em vigilaven van comprendre que allò era una ordre del Senyor. 12 Jo els vaig dir: —Si us sembla bé, doneu-me el jornal, i si no, tant me fa. Ells van comptar trenta monedes de plata i me les van donar com a salari. 13 El Senyor em va dir: —Mira el preu magnífic en què m’han avaluat. Llança-ho al fonedor. Jo vaig agafar les trenta monedes i les vaig tirar al fonedor que hi ha al temple del Senyor. 14 Després vaig partir també la segona vara, Unió, per desfer la germanor entre la gent de Judà i la gent d’Israel. 15 Llavors el Senyor em va dir: —Prepara’t ara a fer de pastor dolent. 16 Perquè jo enviaré al país un pastor que no es preocuparà de les ovelles esgarriades; les que es quedin enrere, no les anirà a buscar, ni guarirà les que es trenquin un os. No engreixarà les que estan sanes, sinó que els partirà les peülles i es menjarà la carn de les més grasses. 17 Ai del mal pastor, que abandona el seu ramat! Que l’espasa li trenqui el braç i li fereixi l’ull dret. Sí, que el braç se li assequi i l’ull se li buidi.