1 Per això, deixem la primera instrucció sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals:  la conversió de les obres mortes,  la fe en Déu, 2 l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. 3 Avancem, doncs, amb l’ajuda de Déu.     4 N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant  5 i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat,  6 però després han caigut i abandonen la fe.  És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a la ignomínia.      7 Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dona plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu;  8 en canvi, la terra que dona cards i espines és tinguda per inútil i gairebé per maleïda, i acabarà consumida pel foc.      9 Estimats, encara que parlem així, estem convençuts que vosaltres us trobeu en les millors disposicions, ben a prop de la salvació. 10 Déu no és injust i per això no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present.  11 Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l’esperança fins a la fi.  12 No voldríem que us tornéssiu indolents,  sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses.  La promesa de Déu, realitzada en Jesús      13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix 14 dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència.  15 Abraham esperà sense defallir  i va obtenir que es realitzés la promesa. 16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.  17 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable.  18 Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir.  Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l’esperança que ell ens ofereix. 19 Aquesta esperança, que posseïm com a àncora segura i ferma de la nostra vida, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim.  20 Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.