La tradició dels antics ()

    1 Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:     2 —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics  i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar?      3 Ell els respongué: —I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? 4 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare.  I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.  5 Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, 6 ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.”  Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu.  7 Hipòcrites!  Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:     8 » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.     9 El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.      10 Llavors cridà la gent i els digué: —Escolteu i compreneu-ho bé: 11 El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.      12 Després els deixebles anaren a dir a Jesús: —¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit?     13 Ell els respongué: —Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.  14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.      15 Llavors Pere li digué: —Explica’ns aquest proverbi.      16 Jesús respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? 17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? 18 En canvi, allò que surt de la boca ve del cor,  i això sí que fa impur l’home. 19 Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes,  robatoris, falsos testimonis, injúries.  20 Això és el que fa impur l’home, però menjar sense haver-se rentat les mans ritualment no el fa pas impur. 

Guarició de la filla d’una cananea  ()

    21 Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó.  22 Una dona cananea,  que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi!  La meva filla està endimoniada i sofreix molt.     23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar:  no fa més que cridar darrere nostre.     24 Jesús els digué: —Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.      25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia: —Senyor, ajuda’m!     26 Jesús contestà: —No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.     27 Ella digué: —És veritat, Senyor,  però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.     28 Llavors Jesús li respongué: —Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols.  I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Guarició de molts malalts

    29 Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué.  30 Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. 31 La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel. 

Segona multiplicació dels pans  ()

    32 Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: —Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.     33 Els deixebles li diuen: —D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?     34 Jesús els pregunta: —Quants pans teniu? Ells li responen: —Set, i uns quants peixets.     35 Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres. 38 Els qui havien menjat eren quatre mil homes, sense comptar dones ni criatures.      39 Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.