Transfiguració de Jesús (; )
1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. 2 Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús: —Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. 6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s’acostà, els tocà i els digué: —Aixequeu-vos, no tingueu por. 8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: —No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. 10 Després els deixebles preguntaren a Jesús: —Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? 11 Jesús els respongué: —És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. 12 Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans. 13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
Guarició d’un noi endimoniat (; )
14 Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell 15 i li digué: —Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. 16 L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar. 17 Jesús digué: —Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí. 18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment. 19 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: —Per què nosaltres no l’hem pogut treure? 20 Ell els respongué: —Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. v 21 (21)
Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció (; )
22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: —El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, 23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. I els deixebles es van entristir molt.
El tribut del temple
24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: —¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre? 25 Pere respongué: —És clar que sí. Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s’avançà a preguntar-li: —Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys? 26 Pere li respon: —Dels estranys. Jesús li diu: —Per tant, els fills no hi estan obligats. 27 Però, per no escandalitzar ningú, ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu.