El ministeri de pastor (1,3-3,16) Les doctrines incorrectes
3 Quan vaig anar-me’n cap a Macedònia, et vaig demanar que et quedessis a Efes, perquè exhortessis alguns a no ensenyar doctrines incorrectes, 4 i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en comptes de servir el pla salvador de Déu que es manifesta en la fe. 5 Tota la teva exhortació ha de conduir a l’amor que neix d’un cor net, d’una consciència recta i d’una fe sincera. 6 Alguns han abandonat aquests principis i s’han desviat cap a xerrameques sense sentit. 7 Volen ser doctors de la Llei, però no saben ni el que diuen ni el que afirmen amb tanta certesa. La Llei, destinada als qui fan el mal 8 Sabem que la Llei és bona si es fa servir com a Llei. 9 És a dir, si es comprèn que no va destinada als justos, sinó als injustos i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegs, als qui maten pare o mare, als assassins, 10 als libidinosos, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes, als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a qualsevol altre que s’oposi a la sana doctrina. 11 Aquesta doctrina, que m’ha estat confiada, és el gloriós evangeli del Déu benaurat. Acció de gràcies 12 Dono gràcies a aquell qui m’ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que s’ha fiat de mi i ha volgut donar-me aquest ministeri, 13 tot i que primer jo blasfemava contra ell, el perseguia i l’injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe. 14 I la gràcia de nostre Senyor ha estat molt abundosa, juntament amb la fe i l’amor que hi ha en Jesucrist. 15 Això que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo soc el primer. 16 Però Déu s’apiadà de mi perquè Jesucrist demostrés primerament en mi tota la seva paciència, convertint-me en un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així vida eterna. 17 Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén. Recomanació a Timoteu 18 Timoteu, fill meu, aquesta és la recomanació que t’adreço d’acord amb les paraules profètiques que van ser pronunciades sobre teu: sostingut per aquestes paraules, lliura el bon combat, 19 amb fe i amb consciència recta. Alguns, que s’havien apartat de la consciència, han naufragat en la fe. 20 Entre ells hi ha Himeneu i Alexandre, a qui vaig posar en mans de Satanàs perquè aprenguessin a no blasfemar.