1 Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats meus, purifiquem-nos de tot el
que pot tacar el cos i l’esperit i arribem a ser plenament sants, reverenciant
Déu. Joia de Pau pel penediment dels corintis 2 Compreneu-nos bé: nosaltres
no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú. 3 I no
ho dic per condemnar-vos, perquè ja he deixat clar que us porto al cor fins al
punt de compartir amb vosaltres mort i vida. 4 Us tinc tota la confiança i estic
molt orgullós de vosaltres. Em sento ple de consol i desbordant de joia enmig de
tantes tribulacions com passem. 5 Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig
trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d’afliccions: a fora, lluites; a
dintre, la por. 6 Però Déu, que consola els humils, ens va confortar amb
l’arribada de Titus; 7 i no solament amb la seva arribada, sinó també amb el
consol que de vosaltres havia rebut. Ell ens parlava de la vostra enyorança, del
vostre desconsol, del desig que teniu de veure’m. Això em va produir una joia
encara més gran. 8 La meva carta us va entristir, però ara no em sap gens
de greu. És cert que me’n va saber, perquè vaig veure que aquella carta us havia
disgustat, almenys de moment; 9 però ara estic content, no del vostre disgust,
sinó del penediment que va néixer d’aquell disgust. En efecte, la vostra
tristesa venia de Déu; nosaltres no us havíem perjudicat en res. 10 I la
tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a
ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la
mort. 11 Fixeu-vos en tot el que ha produït en vosaltres la tristesa que ve de
Déu! Quin interès, quines disculpes, quina indignació, quin temor, quina
enyorança, quin desig, quin escarment! En tot heu demostrat que éreu innocents
d’aquell cas. 12 Així, doncs, si us vaig escriure, no va ser tant per resoldre
el cas del qui va ofendre i del qui va ser ofès, sinó sobretot perquè us
convencéssiu de l’interès que davant de Déu mostreu per nosaltres. 13 Aquest ha
estat el nostre consol. Però a aquest nostre consol s’hi ha afegit una alegria
encara més gran: la de veure Titus tan content de les satisfaccions que tots
plegats li heu donat. 14 I quan davant d’ell m’he gloriat de vosaltres per
alguna cosa, no me n’he hagut d’avergonyir; i així com sempre us hem dit la
veritat, també ha resultat ser veritat l’elogi que de vosaltres hem fet davant
de Titus. 15 De manera que l’afecte entranyable que ell us té és més gran encara
quan recorda l’obediència de tots vosaltres, la reverència i el respecte amb
què el vau acollir. 16 Estic content de poder confiar sempre en vosaltres.